L’esplai la Fera va realitzar una campanya reivindicativa per aconseguir un local on desenvolupar la seva tasca. Conjuntament infants, famílies i monis van realitzar actes i treballar per fer-se visibles i aconseguir un espai.

És molt important que els esplais guadim d’un espai de referència per poder dur a terme la nostre tasca educativa. També és important que l’Administració reconegui tot el treball i l’agent educatiu que som a través de la cessió d’espais i la realització de convenis per poder oferir una estabilitat a l’entitat. Tant els infants com els i les monis necessitem un espai que sigui nostre, que doni resposta a les nostres necessitats i realitat, adaptat als infants i joves!

Les monis de l’esplai la Fera ens expliquen la seva experiència:

Després de 3 anys fent esplai al barri de Poblenou de Terrassa i passar de 10 a 70 infants, ens vam trobar amb la necessitat de tenir un espai propi. Un espai on infants, famílies i monis poguessin fer-se’l i sentir-se’l seu, on poguessin créixer, sentir, estimar…

D’aquesta necessitat va néixer la “Comi Locals”, encarregada de fer una recerca de possibles propostes, tant d’espais físics com de recolzaments externs. Més d’un any de recerca i contactes i seguíem en el mateix punt de partida, això sí, sabent però que l’Administració ens havia esquivat en tot moment. Va ser en aquest punt que vam decidir engegar #laferadormalcarrer, una campanya reivindicativa que tenia com a objectiu donar veu de la situació, conscienciant de la importància de tenir un espai on realitzar la nostra activitat.

Des del minut 1 es va treballar conjuntament amb infants, famílies i monis. A grans trets, la campanya i mobilització reivindicativa, va estar basada en les següents accions:

  1. Difusió de la campanya a través de les xarxes socials i de marxandatge. L’eina de promoció més eficient va ser la nostra pàgina de Facebook, destinada a compartir el procés, però també a ser un altaveu en la lluita de les entitats de lleure i associatives.

  1. Expansió i col·laboració amb el teixit associatiu de la ciutat i comarca. Les relacions externes van ser un punt clau en la mobilització. Al llarg de l’any, es van teixir relacions, es va participar d’espais i d’intercanvis, de festes locals i actes reivindicatius vinculats amb l’educació. La relació amb altres entitats va ser la manera d’obtenir suports i donar a conèixer la nostra situació.

  2. Realització d’una gran Trobada reivindicativa convidant a tots els esplais del sector i de la nostra ciutat. Va ser un dia per emmarcar: la plaça plena d’infants, jugant, rient i reivindicant un espai per a elles mateixes. La trobada, va estar plegada de simbolisme, com una lectura del manifest i una manifestació pels carrers de la ciutat, acabant a l’Ajuntament.

  3. Treball de sensibilització transversal amb infants i famílies. Al llarg de l’any es van crear espais entre monis, famílies i infants per treballar el tema, agafar propostes i participar de la campanya. Entre aquests espais, hi havia un centre d’interès que girava entorn al tema, dissabtes temàtics i la comparsa en la Rua de Carnestoltes, carregada de simbolisme i reivindicació.

  4. L’elaboració d’un projecte va ser clau per explicar els motius de la nostra demanda, i què ens havia portat a engegar la campanya. No desaprofitàvem cap oportunitat per fer arribar al projecte a l’Administració, principal responsable en la recerca de solucions.

  5. Participació i veu en actes polítics. Des del primer moment, un dels objectius principals de la campanya va ser estar dins l’agenda política local. Això es va aconseguir a base de parlar amb partits polítics de la ciutat i de participar en debats o espais.

Què hem aconseguit amb la campanya?

Malgrat estar encara a l’espera d’un local, s’ha aconseguit captar l’atenció de l’Administració i la seva implicació. L’Ajuntament s’ha compromès a dotar-nos de recursos econòmics en l’arrendament d’un espai. En l’últim any, hem tingut moltes possibilitats d’aconseguir el local, però en última instància, sempre ha fallat alguna cosa.

Ara fa 1 any d’aquella festa i, sense haver deixat de reivindicar la necessitat, després de moltes reunions, recerques de locals, escrits a mitjans de comunicació, altres actes reivindicatius… sembla que #laferadormalcarrer està a punt d’aconseguir el seu objectiu, UN LOCAL!

Tot i així, des de l’equip de monis de La Fera no volem que això mori aquí, i seguirem reivindicant un local digne per a tots aquells esplais que no el tinguin! Animem a tots aquells esplais que ho necessitin, que engeguin la lluita per reivindicar el seu propi espai. Teixir xarxes, empoderar infants i famílies en la lluita i no perdre les forces són claus d’èxit!!!

A la web d’Esplac podeu trobar un model conveni per tal de treballar-lo amb la persona o entitat que us cedeix l’espai. A més a més, el Grup de Treball d’espais públics i locals dels esplais, creat per elaborar un discurs pedagògic i reivindicatiu, ha fet un document on es parla i es treballa sobre aquests temes.

Altres sectors de la federació també han fet varies activitat reivindicatives a les seves poblacions sobre la temàtica, és el cas del projecte Localitza’t que el 21 de maig va realitzar una nova activitat reivindicativa, enguany amb la participació d’alguns esplais del sector Vallés.

En veure les realitats de molts esplais us animem a compartir la vostra: quina gestió feu del vostre local? Pagueu lloguer? Quina relació teniu amb els/les propietàries? I en quines condicions? Quin ús l’hi doneu?

És clau conèixer les realitats dels esplais per poder reivindicar allò que creiem que és necessari: apoderar-nos de l’espai públic, aconseguir que sigui un espai real de participació i lleure i no pas un espai de pas. Creure la tasca educativa que duem a terme i la necessitat de tenir un espai-local de referència pels infants, joves, monis i famílies que participen en el nostre projecte i que di a adia, el fem més gran i important.