Escola d’Esplac

PONÈNCIES DISSABTE MATÍ:

1ª Ponència – Introducció a l’educació en valors i l’ideari com a eina 

El desconeixement sobre què és un ideari i, sobretot, quina funció té aquest. Per molt que es presenta de forma dinàmica i que s’emfatitza que és un document obert a canvis i que es pot construir de mil maneres, es segueix veient com una formalitat molt allunyada del dia a dia de les entitats. Hem de fer un pas més i passar de la teoria de les idees a l’acció. Que són els valors? Per què eduquem en valors? Quina és la nostra actitud envers aquests valors, som coherents, busquem la puresa?

• Francesca Nogales Talán. És heavy, motera, enamorada de la lectura i la muntanya. També és llicenciada en Sociologia per la UAB en l’especialitat d’organitzacions i treball, té un Postgrau en Govern Local per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, un Màster en Desenvolupament Organitzacional i Consultoria de Processos i està certificada en Coaching d’Equips. La seva dedicació professional es centra en acompanyar organitzacions i equips. Fa més de 15 anys que forma part del Claustre de l’Escola Lliure del Sol de manera molt activa, formant part de diverses comissions i grups de treball. Ha estat presidenta d’una associació de Rock a Rubí, secretaria al seu esplai i voluntària en diversos projectes amb infants i persones amb discapacitat al Vallès Occidental.

2ª Ponència – El relleu en projectes transformadors

Entenem que és primordial reconèixer que una de les principals transformacions es dona en els i les monitores dels esplais. Ens hem de qüestionar tot allò que ens ve donat; si no es plantegen interrogants, ens ho hem de fer mirar. Com transmetem d’una generació a l’altra els valors/ideari de l’esplai?” , com generar “cultura d’esplai”, com fer front als canvis socials i d’ideari. Sabem educar en valors les monis dels esplais? Aprenem a fer-ho amb els anys? Com mantenim un projecte transformador en un equip que sempre és canviant?

• Mia Farré i Martí Zamora (Escoltes Catalans)

3ª Ponència – La mercantilització dels valors

Com els valors entren en el mercat i de quina manera. Les tendències de la societat et fan adquirir o treballar més un valor que un altre? Parlem sobre l’apropiació dels valors. Què és i com ens relacionem amb la post-veritat?

• Enric Rodón: és periodista i investigador en comunicació. Ha estat el coordinador de l’Estudi del tractament mediàtic dels joves en la premsa digital catalana (2019), en col·laboració amb el Consell de Joves de Barcelona, el Consell Nacional de Joves de Catalunya i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, i de l’estudi sobre la revisió de l’acord per a un debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia (2020), en col·laboració amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. A banda, ha treballat en el sector educatiu/universitari, com a comunicador i com a professor. Actualment prepara una investigació sobre l’evolució i l’expressió de l’odi com a fenomen sociològic i eina política. És llicenciat en periodisme i té un màster en Estudis Avançats en Comunicació Social, ambdós per la Universitat Pompeu Fabra

.

PONÈNCIES DIUMENGE MATÍ:

1ª Ponència – Educació en Valors 

En aquesta primera xerrada aprofundirem sobre què és i que no és un valor, quina relació tenen aquests amb les emocions i de com influencia la metodologia que emprem a l’hora d’educar en valors. Com veiem la realitat, les nostres creences, fan que un valor tingui un significat diferent ara, que fa 15 anys, llavors, quina importància li donem al nom dels valors? Primer va el valor i després la pràctica? Totes les activitats que duem a terme es fan en perspectiva a algun valor? Tot és educació en valors? Que no? Quan fem educació en valors, estem adoctrinant? Aquestes són algunes de les preguntes que debatrem a la primera xerrada del diumenge al matí.

• Clara Domènech i Vivas: Graduada en Pedagogia i Màster d’Educació en Valors i Ciutadania per la Universitat de Barcelona. Actualment sóc professora associada a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i formo part del Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social. Durant els anys d’estudi i formació he format part, com a voluntària, de diverses entitats de món social que treballen amb infants i joves en risc d’exclusió social. He viscut també els valors des d’un voluntariat internacional a Bolívia i aquí he estat vinculada al moviment escolta del Baix Llobregat. Actualment estic interessada en la creació de programes per treballar amb els professionals de l’educació com viure, fer viure i educar en valors.

2ª Ponència – Evolució dels valors amb perspectiva històrica

A la segona xerrada parlarem sobre quina és i ha estat l’evolució del valors al llarg de la historia del territori en que ens trobem. En algunes èpoques alguna valors es troben més en alça que altres, per què? De què depen? Qui marca la tendència dels valors? Parlarem sobre les crisis de valors; Què són i què comporten?  Quines tendències de valors s’han pogut veure en els últims 30-40 anys? Amb quins fets històrics els relacionem?

• Joan Soler: Mestre i doctor en Pedagogia amb la tesi La renovació pedagògica durant el segle XX. La cruïlla catalana: dinamismes i tensions. Va exercir com a mestre d’ensenyament primari en diferents centres públics i, des de l’any 1994, és professor del Departament de Pedagogia de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic. Actualment és president de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. També és director i voluntari de Càritas de Centelles, un municipi del qual va ser regidor d’Educació durant vuit anys. Els àmbits d’estudi en els quals investiga i ha publicat articles i llibres són: la formació dels mestres; la història de l’educació a Catalunya; el pensament educatiu contemporani; les relacions entre territori, municipi i educació; l’escola rural i la democràcia i participació en l’educació.
• Maria Coll: llicenciada en Història i Periodisme i en la seva trajectòria professional sempre ha combinat aquestes dues facetes. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació d’àmbit local i general, entre els quals l’Agència EFE i El Singular, i ha estat responsable de comunicació de la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU. Ha dirigit documentals televisius sobre història local i llibres com La vaga d’usuaris de tramvies de Barcelona de 1957 i Al Paranimf!. Actualment és col·laboradora habitual de la revista Sàpiens, codirectora de la revista Valors i del programa de ràdio “Valors a l’alça” (La Xarxa).

3ª Ponència – Valors i Cultura

Finalment, a la tercera i última xerrada debatrem sobre la influència de la cultura en els valors en els quals eduquem. Els valors fan la cultura? Ens preguntem com eduquem en valors en una societat que és pluricultural? Jutgem i discriminem valors que no són de la nostra cultura? Sabem què és un conflicte cultural? Com el treballem?

• Mohamed Ait abou Moujane: És Llicenciat en Econometria per la Universitat Lyon I a França i Postgrau en Relacions Interculturals i la gestió de la diversitat cultural a La Universitat Abat Oliva (Barcelona). Des de sempre li ha interessat com funciona la vida a peu de carrer, després de viure de prop com les generacions, fills d’immigrants, busquen la seva identitat i la pertinença a França. Es mediador intercultural i formador en temes relacionats amb la interculturalitat i la convivència en diversitat.
• Drom Kotar Mestipen: Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen. DKM significa Camí de Llibertat”, el que volen aconseguir per a totes les dones gitanes.

Durant la tarda de dissabte hi haurà 4 taules a escollir:

Respecte i Tolerància

Que volem dir quan diem a l’esplai treballem el respecte cada dissabte i en totes les nostres activitats? Creiem que és un valor transversal fonamental per poder conviure i/o canviar la societat en la qual ens trobem? I quan parlem de tolerància? Quina diferència hi ha entre aquests dos? Què vol dir ser tolerant en una societat que discrimina? Tolerem qualsevol mena de discurs per part dels infants o qualsevol altra persona? Fins a on arriba el nostre límit de llibertat d’expressió? Què tolerem i que no tolerem? Dir una veritat és una falta de respecte en alguns contextos? Les convencions socials ens ho permeten? Ser assertiu garanteix el respecte? Aquestes són algunes de les preguntes de les quals debatrem el dissabte a la tarda en aquesta taula rodona.

• Mª Jesús Comellas i Carbó: Mestra en totes les etapes educatives i NNEE. Dra. en Psicologia i professora emèrita de la UAB en la titulació de Pedagogia i Psicopedagogia. Des del 2000 dinamitza un projecte de la Diputació: Espai de Debat Educatiu en el que hi participa tot el teixit local: professorat, famílies, esplais, escoltes, treball social, policia, joventut, esports i teixit associatiu   per compartir coneixements, dubtes i suggeriments,  enfortir i compartir el compromís educatiu pensant en l’etapa de 0-18 anys evitant mirades classistes o esbiaixades. També lidera un projecte de Mentorització de treballs de recerca de Batxillerat (TR) o grau (TFG) per tal d’afavorir el reconeixement del saber i experiència de persones de la generació sènior, ampliar les relacions entre generacions i, sobretot, evidenciar els estereotips vinculats a l’edat.
• Aixa Dulcey: es psicóloga por la UNAH, máster en gestión del sector cultural y creativo por la UCM, y realizó el posgrado de Cultura de Paz por la UAB. Durante su etapa de estudiante participó como voluntaria en organizaciones y colectivos que trabajan en la promoción de la noviolencia y la paz, a través de intervenciones en el espacio público y en centros escolares en zonas de alta vulnerabilidad con niños y jóvenes en situación de exclusión social en Honduras. Con experiencia como psicóloga en atención a víctimas de violencia; también ha colaborado en el apoyo de la defensa y la promoción de los derechos sexuales y reproductivos de la juventud, y los derechos de las mujeres en Honduras; así mismo se ha involucrado en proyectos artísticos que promueven la convivencia y la construcción de paz. Ha acompañado y sistematizado procesos de formación a docentes de escuela primaria, en metodologías socio-afectivas, educación para la paz y lenguajes artísticos con el fin de promover modelos de relaciones, de comunicación y organización noviolenta en aulas de escuelas de alta complejidad de Barcelona. Ha sido facilitadora de talleres de educación para la paz en institutos de secundaria de Barcelona y Pineda de Mar; y en organizaciones del tercer sector que trabajan con jóvenes en riesgo de exclusión social. Actualmente participa como voluntaria en un proyecto de acompañamiento respetuoso de la infancia y educación libre en Barcelona.
• Júlia Ramos: Llicenciada en Sociologia i actriu, amb formacions postuniversitaries en Cultura de Pau i en l’ús de les Arts Escèniques per l’Acció Social. Membre del col·lectiu LesAnònimes guanyadores del premi BCNAntimasclista 2018, en col·laboració amb Xamfrà Centre de Música i Escena del Raval. Membre d’EduAlter i tallerista a Sos Racisme Catalunya, l’Escola de Cultura de Pau, i la Universitat Internacional de la Pau.
  En el moment actual facilitadora i acompanyant de grups no-mixtes en agricultura ecològica i formadora amb diversos col·lectius de la comunitat educativa amb eines i mirades de les arts escèniques, els feminismes i l’antiracisme.

Igualtat

Què és la igualtat? Què entenem per igualtat en la societat en la qual ens trobem? Per què en els idearis dels esplais trobem aquest valor; quina importància té? Aquesta taula rodona està dividida en dos blocs en els quals debatrem temes de generes i feminismes. En el primer s’aborda el tema amb els infants. Com treballem aquest valor en el dia a dia de l’esplai, a part de fer activitats, xerrades i tallers? Fem espais no mixtes amb els infants? Per què? Què hi fem en aquests? A partir de quina edat fem espais no-mixtes? I en el segon bloc, debatrem que fem a l’equip de monis. Com fem la repartició de les tasques dins l’equip de monis a l’esplai? Tenim mecanismes perquè hi hagi un bon repartiment?

• Mirta Lojo Suárez: Activista feminista. Doctora en Ciències de l’Educació i psicopedagoga per la UAB. Màster en Qualitat i Processos d’Innovació Educativa (UAB), Postgrau d’Experta Universitàriaen Dimensió Europea de los problemas de la convivencia escolar (UNED) i Postgrau en Lid eraren clave de género, Mujeres y Ciudad (EuropeAid Co-operation Office). Experiència docent entotes les etapes educatives (primària, secundària, universitària). Formadora del professorat per al Departament d’Educació. Va dissenyar i coordinar la implementació del Programa Xarxa d’escoles i instituts per la igualtat i la no discriminació per a la Direcció de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona. Jubilada però en plena activitat. Membre del grup GRODE de la UAB. Ha estat membre del Seminari de Coeducació de l’ICE de la UB i actualment membre del Seminari Pedagogies feministes de l’ICE de la mateixa universitat i també coordinadora del Grup de Treball Educació feminista de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Línies de recerca i publicacions centrades en sexisme i perspectiva de gènere en educació, convivència i prevenció de la violència.
• Rosa Guitart: Codirectora del postgrau d’Intervenció Social. Mestra i doctora en Psicologia educativa. Professora de la FETCH a la UVic-UCC, en els Graus d’Educació Social i Mestres. En l’actualitat, és coordinadora dels estudis d’Educació Social. Fa formació permanent sobre Jocs no competitius, Actituds, Educació familiar, Competències i Gènere i Educació.

Esperit Crític

Què és l’esperit crític? Es valora i se li dóna importància en la societat en la qual ens trobem? Aquesta taula rodona estarà formada per dos blocs. En el primer d’aquests ens centrarem a debatre si l’equip de monitores té o no un pensament crític. Ens posicionem a l’esplai? Com ho fem i basant-se a què? Quin paper tenen les XXSS en els nostres posicionaments? Som influenciables? Estem predisposats a escoltar allò que no volem sentir? En el segon bloc abordarem el tema amb els infants, per veure què fem a part dels tallers i activitats, en el dia a dia, de l’esplai per treballar l’esperit crític. Fins a quin punt intervenim quan un infant expressa una opinió contrària a la teva? Què preval més, la teva veritat o la d’un infant? Adoctrinem a l’esplai? Està bé adoctrinar?

• Juli Palou: Ha treballat durant molts anys de mestre i actualment, des de fa també molts anys, és professor de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Està molt implicat amb la formació permanent i fruit d’aquesta dedicació es pot destacar la coordinació d’un grup creat en el marc de l’ICE de la UAB per tractar sobre educació, ètica i valors; i es pot destacar també la feina que fa amb el seu grup de recerca PLURAL sobre l’educació per al plurilingüisme i la interculturalitat. Sobre aquestes qüestions ha escrit diversos llibres, capítols de llibres i molts articles. Col·labora quinzenalment, amb el seu inseparable amic Jaume Cela, al dossier Criatures del diari Ara.
• Cristina Fernández: Graduada en Filosofia. Va fer el màster de professorat i el de Gestió i Direcció de Centres Educatius. Aquests dos màsters li han permès adquirir eines pedagògiques, didàctiques i comunicatives per tal de poder participar de la intervenció educativa formal. Creu en l’educació com a eina de justícia social, és per això que sempre s’ha format per ser educadora. És “nena d’esplai” així que des de ben petitona ha viscut la màgia del món del lleure. Després d’anys de moltes gimcanes, colònies i jocs, va començar la seva primera experiència com a referent educatiu, essent monitora del seu esplai. Durant 8 anys va ser monitora de l’esplai, assumint durant alguns anys, responsabilitats en la direcció de l’associació. Després d’aquests anys, va començar a viure altres experiències educatives en altres entitats i col·lectius. És una persona molt treballadora, compromesa i apassionada del món de l’educació. Li agrada comunicar i creu en l’aprenentatge cooperatiu i experiencial. Les seves aficions són la lectura, la il·lustració i la natura.
• Gustavo Gonzalez: mestre i doctor en Didáctica de les Ciències Socials. Treballa al Departament de Didàctica de la Llengua, la Literatura i les Ciències Socials i és membre del Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials (GREDICS) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de a la meva infància va participar en projectes de educació en valors i de protecció del ambient.   Abans de dedicar-me a la investigació en el mon universitari vaig treballar per més de una dècada en projectes que relacionaven el aprenentatge a través de l’experiència  amb el pensament crític, l’educació en valors, el treball en equip i la participació. Estic convençut que l’educació en contacte amb la natura, la gent i la societat son la millor eina per transformar les persones i el mon.

Autonomia i autogestió

En aquesta taula rodona debatrem de la diferència entre autonomia i autogestió, i en què es diferenciem de la resta quan parlem i els treballem. Quina és la responsabilitat de l’equip de monis de treballar l’autonomia i l’autogestió amb els infants. Creiem que és possible ser autònom sense saber autogestionar-se? Com adquireixen autonomia els infants, per decisió de l’equip de monis? Com treballem l’autogestió interpersonal? I la intrapersonal? I finalment volem posar atenció al paper que tenen els infants en el teixit associatiu del lloc on ens trobem; tenen algun rol o només treballem l’autonomia i autogestió dins la bombolla de l’esplai?

• Escola Arcàdia: El col·lectiu Arcàdia impulsa un institut-escola autogestionari on acollir nens i nenes d’entre 2 i 16 anys. L’escola Arcàdia està projectada al recinte comunitari de Can Batlló (Sants, Barcelona). En l’actualitat funciona com espai familiar en un petit local provisional on s’hi acullen nenes i nens d’entre 0 i 3 anys. El col·lectiu està format per 7 mestres d’infantil, primària i secundària que van començar a caminar plegades el 2009. Des d’aleshores ha fet incomptables xerrades, articles, activitats amb infants i un llarg etc.  La seva xarxa de suport s’estén més enllà de la península i ha generat força expectativa, doncs, si hi ha quelcom que caracteritza a aquest projecte, és la seva vessant militant i la seva intenció de reapropiar-se del millor llegat de la pedagogia obrerista. Una escola que fixa els seus principals referents pedagògics en experiències com les de Paul Robin, Sébastien Faure o Ferrer i Guàrdia i tants altres que van emprendre l’aventura d’educar no només en llibertat, sinó per la llibertat.

• Celia Premat Katz:  Professora a la Universitat de Barcelona en el Grau d’Antropologia i professora Consultora a la Universitat Oberta de Catalunya. Experiència en el món de l’educació, l’antropologia aplicada i la planificació estratègica, així com en la formació ien el suport i assessorament a professionals. Especialista en participació juvenil i en treball comunitari. Ha combinat la investigació amb la pràctica professional en l’àmbit comunitari i en la transferència de coneixements. Ampli coneixement de territoris i barris, tant des del espaci públic com d’una perspectiva de serveis, associacions i grups. Treballa per incorporar tot allò relacionat amb el diàleg, les relacions interculturals, el gènere i les relacions intergeneracionals. Sempre des d’una perspectiva dels joves i per als joves.

• Escola Popular de Manresa

Les inscripcions a les taules rodones es fan directament amb la inscripció general. 

Inscripcions:

Del 14/12 al 07/02 per 4€