Escola d’Esplac 2022

Es pot saber que estem fent? Les metodologies educatives a l’esplai, és el títol de la novena edició de l’Escola d’Esplac que es va celebrar el cap de setmana del 12 i 13 de març a l’Escola Andersen de Vic.

A través d’una línia del temps es va voler fer una mirada cap al passat, per saber d’on venim i prendre consciència de l’evolució pedagògica i metodològica que ha fet l’educació no formal. Però també es va mirar al present, per qüestionar-nos si té sentit el com eduquem, i explorar i aprofundir sobre diferents metodologies i enfocaments pedagògics que ens poden donar eines i recursos per enriquir la nostra tasca educativa. Finalment, es va mirar al futur, per analitzar quines són les necessitats a les quals volem donar resposta,  i sobretot, com fer-ho.

JUSTIFICACIÓ DEL TEMA

A l’esplai valorem molt el com fem les coses, ja que a través de la nostra metodologia volem transformar i educar, però, ens plantegem el perquè ho fem així? Té sentit? Seguint aquest fil ens hauríem de plantejar: Som conscients de com eduquem o simplement estem educant reproduint patrons que ja venen donats des de fa temps? Que ens fa aplicar una metodologia o una altra? La metodologia que usem va acompanyada d’un procés reflexiu i de presa de consciència en el context que actuem?

És evident que cada esplai té un context únic i, per tant, una metodologia diferent. Davant aquesta diversitat, volem promoure espais de debat i reflexió per posar consciència al com eduquem i des d’aquí obrir espais per plantejar-nos si pot existir una experiència educativa sense una teoria i consciència darrere aquesta; si hi ha hagut una evolució històrica de les metodologies utilitzades a l’esplai de la qual en som conscients; i si ens cal evolucionar o innovar en una societat constantment canviant. 

OBJECTIUS 

• Entendre el concepte de la metodologia educativa i com es relaciona amb el procés d’aprenentatge i educació
  • Definir el concepte metodologia educativa
• Crear consciència sobre el perquè de l’ús de determinades metodologies
  • Aportar coneixement sobre referents pedagògics i metodologies usades al passat
  • Fomentar la reflexió sobre el sentit de la metodologia educativa
• Fomentar processos d’innovació educativa a partir de reflexions col·lectives
  • Aportar coneixement sobre diverses metodologies i enfocaments pedagògics
  • Crear espais de reflexió sobre què podem millorar en la nostra tasca educativa
• Esdevenir un espai formatiu generador de discurs polític i educatiu de referència per a l’associacionisme educatiu de Catalunya. 
  • Potenciar la formació de les monitores i monitors d’Esplac en matèria 
  • Donar a conèixer l’Escola d’Esplac a educadores i joves alienes a la nostra associació i incrementar el nombre de participants externs

CONVALIDACIÓ D’HORES ASSOCIATIVES CURSOS MARTA MATA

La participació a totes les sessions formatives de l’Escola d’Esplac, convalida 12 hores associatives dels cursos d’Èxit del programa Marta Mata de l’Escola Lliure El Sol. Si es participa parcialment, no hi ha la possibilitat de fer una convalidació proporcional.

DISSABTE MATÍ

9:00 – 9:45 Arribada i Inscripcions

10:00-10:15 Presentació Escola d’Esplac

10:15 – 11:45 Ponència d’obertura: Es pot saber què estem fent?

11:45 – 12:15 Pausa

12:15 – 13:45 Ponència: Una mirada enrere cap als nostres referents pedagògics

14:00 – 16:00 Dinar

DISSABTE TARDA

16:00 – 17:30 Taules rodones: Explorem diferents formes d’educar

17:30 – 18:00 Pausa

18:00 – 19:30 Taules rodones: Aprofundim en les nostres eines educatives

20:15 – 21:30 Sopar a l’Alberg de Vic

DIUMENGE MATÍ

8:00 – 9:00 Esmorzar

10:00 – 12:00 Espai de Reflexió: I a l’esplai, amb què ens quedem?

12:00 – 12:30 Pausa

12:30 – 14:00 Ponència Cloenda: Quin paper volem tenir en el futur de l’educació?

14:00 – 14:10 Cloenda

14:30 – 16:00 Dinar

PONÈNCIES DISSABTE MATÍ

Ponència inicial – Es pot saber que estem fent?

Què són les metodologies educatives? Quina importància tenen en la nostra tasca educativa? Som conscients de com eduquem, o simplement estem reproduint patrons que ja venen donats des de fa temps? 

La ponència d’obertura contextualitzarà la societat actual, quins valors predominen, i quina és la funció dels esplais en aquesta. Parlarem del perquè eduquem, com entenem l’educació i l’aprenentatge, i definirem què entenem per metodologia educativa, la importància d’aquesta i com es relaciona amb el procés d’aprenentatge i educació.

• Dani Costa: És mestre de primària i psicopedagog. Va ser ex-monitor de l’esplai La Fera i va formar part de l’Equip General del Sector Vallès. També va estar durant quatre anys formant part de l’Equip de Coordinació.

• Caterina Pedregal

2ª Ponència – Una mirada enrere cap als nostres referents pedagògics

Per entendre l’evolució de les metodologies educatives en el lleure educatiu és bàsic saber d’on venim. És per això que aquesta ponència farà una revisió de l’evolució de l’educació en el lleure i dels diferents referents pedagògics que tenim. 

Volem preguntar-nos si hi ha hagut una evolució en la manera d’entendre l’educació no formal i de la seva aplicació,  així com si tenim presents els nostres referents pedagògics en el dia a dia a l’esplai i si segueix sent necessari tenir-los en compte.  

Joffre Villanueva. Llicenciat en ciències polítiques, ha estat membre de l’equip de direcció d’Esplais Catalans, secretari general del Moviment Laic i Progessista, i president del Consell de la Joventut de Barcelona, i actualment forma part del patronat de la Fundació Ferrer i Guàrdia 

PONÈNCIES DIUMENGE MATÍ

Ponència final – Quin paper volem tenir en el futur de l’educació?

Aquesta ponència ens aproparà als reptes de l’educació no formal i com hem d’afrontar-los. Parlarem de les necessitats socials a les quals hem de donar resposta des de l’esplai i ens plantejarem cap a on hem d’anar, sent autocrítiques i autrocrítics i qüestionant-nos si estem evolucionant en el nostre dia a dia, i si ens cal. 

Ani Pérez és graduada en Educació Infantil, té un Màster en Qualitat i Millora de l’Educació i és doctora en Educació. Investiga les pedagogies lliures, aixà com el seu impacte en les escoles alternatives i la seva entrada a l’educació pública. La seva tesi es titula “L’Educació Llibertària en un context Neoliberal: Dilemes, Desafiaments i Aportacions”. Així mateix, ha participat en jornades per promoure una perspectiva crítica entorn de les escoles alternatives, les escoles lliures i els discursos dels mitjans de comunicació sobre innovació educativa, i està involucrada en l’activisme polític en diferents moviments socials anarquistes, antifeixistes i feministes.

Espai de reflexió: Amb què ens quedem?

El matí de diumenge el dedicarem a un espai autogestionat, en el qual aplicarem les diferents metodologies educatives apreses i les traslladarem a la realitat dels esplais.

Els esplais d’Esplac, no tenim una metodologia definida, i creiem que les taules rodones poden ser un espai per enriquir en coneixement, eines i recursos a monitores per fomentar i enriquir la seva tasca educativa. Per això, durant la tarda de dissabte hi haurà 2 franges de taules rodones, on dues o tres professionals del tema exposaran els seus coneixements a les participants i després s’obrirà un espai per plantejar preguntes, dubtes i altres intervencions dels participants.

Franja 1 – Taules rodones “Explorem diferents formes d’educar”

Taula rodona “Educació Vivencial”

“Aquesta taula rodona vol aprofundir en el concepte d’educació vivencial i reflexionar al voltant de les següents preguntes: Com es porta a terme l’educació vivencial? Quines són les seves bases? Com es posa en pràctica l’educació vivencial? Què ens aporta? A l’esplai normalment dinamitzem activitats i creem projectes… Hauríem de deixar més espais sense dinamitzar i aplicar deixar fer? Quina responsabilitat té l’educador, acompanyant?

A càrrec de:

• Mar Melendo: Formada en educació Viva pel CAIEV
• Alba Colell: Cofundadora de l’Escola del Bosc de Rubió, que va engegar el setembre de 2015, i Educadora Especialista en Escoles Bosc. És tècnica d’Educació infantil i té una àmplia experiència en Educació Ambiental,  Natura i infància, Agricultura Ecològica i Plantes Remeieres.

Taula rodona “Educació Llibertària”

Què és l’educació llibertària? Quins són els seus principis? Com es concep l’infant des de l’educació llibertària? Quina és la funció de l’adult, educador o acompanyant? Quines oportunitats educatives ens pot brindar? Com influencia l’adultocentrisme en la nostra visió de l’infant? Què passa quan un infant té una opinió contrària o conflictiva amb l’ideari de l’esplai? Què preval més, la teva veritat o la d’un infant? Aquesta taula rodona combinarà projectes d’educació llibertària amb professionals sobre el tema per debatre i reflexionar sobre el concepte i quins factors ens podem trobar a l’hora d’aplicar-la. 

A càrrec de: 

• La Pinya és un col·lectiu d’autogestió pedagògica format per criatures, mares, pares, acompanyants i col·laboradores amb la intenció de reapropiar-se de la criança des d’una perspectiva comunitària i transformadora. La pinya és un projecte educatiu autogestionat que des de l’autonomia assumeix de forma radical les preguntes de per què i per a què educar en defensa d’un projecte vital guiat per la llibertat, la col·lectivitat i el suport mutu. Aquest projecte amb 17 anys d’història, busca el seu lloc en un context de canvi generalitzat que veu com el neoliberalisme educatiu intenta imposar una agenda global i s’apropia i tergiversa conceptes pedagògics fonamentals per entendre la història de l’educació no hegemònica.

Taula rodona “Participació i assemblearisme infantil”

Des d’Esplac considerem la participació com un element clau i imprescindible en el projecte educatiu, que fa que l’esplai esdevingui realment una escola de ciutadania i un espai de creixement personal. Però… hi han moltes maneres de participar! De què parlem quan diem participació infantil? Què defineix la participació infantil? Quines decisions poden prendre els infants? Que ha de tenir una assemblea d’infants? Què passa si una decisió presa per infants entra en conflicte amb l’ideari de l’Esplai? Com adaptem les assemblees als més petits? Aquestes preguntes i moltes més les parlarem en aquesta taula rodona!

A càrrec de:

• Amaia Belastegui: Politòloga centrada en la transformació social des del món educatiu i la participació juvenil. Involucrada en la cura de les persones, els grups i l’entorn, tracta d’acompanyar processos participatius amb la mirada posada en la presa de consciència, la corresponsabilitat i l’apoderament. Ha participat en el projecte Visc, Convisc, Participo del CJB, s’ha format a l’Escola Popular d’Economia Feminista i ha estat cap de l’agrupament escolta Wéziza durant cinc anys. Ha treballat com a directora de lleure a camps de treball, com a formadora i com a professora de secundària. Actualment,  treballa com a tècnica a l’àrea pedagògica de l’Escola Lliure el Sol, forma part de l’associació Ígnia i està realitzant la formació trianual de facilitació de grups amb Fil a l’agulla.

• Ferran Crespo és ambientòleg de formació, ha cursat el Màster d’Educació en Valors i Ciutadania a la Universitat de Barcelona, vinculat al món de l’educació en el lleure i l’escoltisme: com a participant, com a monitor i, finalment com a responsable associatiu. Actualment, forma part de Grup de Recerca d’Educació Moral a la UB,  està estudiant al programa de Doctorat Educació i Societat per la Universitat de Barcelona, i centra la recerca en la participació de la infància i la joventut sobre matèria ambiental.

Taula rodona “Educació per la Justícia Global“

Aquesta taula rodona vol donar consells i recursos per adoptar un enfocament de justícia global a les diverses entitats i en el nostre dia a dia. Quins són els objectius de l’Educació per a la justícia global? Quines són les claus per posar-la en pràctica? Quines són les seves principals característiques? Els esplais tenim una perspectiva ecosocial i transversal? Quin paper tenim els esplais en el nostre entorn local?

A càrrec de:

• Laura de la Orden: Graduada en Ciències Ambientals, Postgrau en Cultura de Pau i Mediació comunitària i directora de lleure. Forma part de l’entitat MEL, una entitat especialitzada en educació ambiental i justícia global, que basa la seva manera de fer en cinc principis: cocreació, participació, treball en xarxa, compartir sabers i cures.
  
• Raúl Almendro: Biòleg de formació, es dedica al món educatiu amb perspectiva de justícia social i ambiental. Actualment, forma part de l’equip d’Edualter i del grup Gresc@ (Grup de Recerca en Educació per la Sostenibilitat, Escola i Comunitat) de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va cursar el Màster en Economia Ecològica. Ha fet docència en educació secundària i batxillerat, educació no formal i formació de professorat.

Franja 2 – Taules rodones “Aprofundim en les nostres eines educatives”

Taula rodona “El joc i educació”

El joc forma part del dia a dia de l’esplai, però què defineix el joc? Per què usem el joc com a metodologia d’aprenentatge? Que ens aporta el joc? Tots els jocs eduquen? Tots els jocs comporten un aprenentatge? Qualsevol tema es pot gamificar? Quina diferència hi ha entre una activitat, una dinàmica i un joc? Com creo un bon joc? Què he de tenir en compte? Quins límits té el joc? És positiva la competició en el joc? Com gestionem la violència dins el joc? I les trampes?

A càrrec de:

• Maria Borja: Catedràtica de la Universitat de Barcelona, pionera i impulsora de les ludoteques, és una referent nacional i internacional sobre aquest tema. Ha publicat més de 50 articles i 16 llibres.
• Anna Castells: Graduada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Doctoranda en el seu camp professional que és el joc, la recreació i l’activitat física i és una apassionada per ensenyar jugant. Ha treballat tant de professora d’Educació Física i Educació Infantil, com de professora associada al Tecnocampus.
• Jun Trenco: Llicenciada en psicopedagogia i audiovisuals. Especialitzada en PBL, programació neurolingüística i cooperació internacional. Ha viscut en diversos països i persegueix una educació integral que abraci la formació de l’afectivitat, la creativitat, el pensament crític, la interacció social i la sinergia dels diferents tipus d’intel·ligència.

Taula rodona “Arts i educació”

Aquesta taula rodona ens presentarà diversos projectes innovadors que utilitzen la música, el circ o la dansa com a eines educatives per la reducció de desigualtats a la nostra societat. Això ens permetrà parlar sobre que entenem per Art? Com s’educa mitjançant l’art? Es pot potenciar la creativitat? Com? Quines oportunitats ens aporta educar en Art?

A càrrec de:

• Eddy Yazmin Laverde: Actriu i coreògrafa, és llicenciada en Educació Bàsica amb èmfasi en Educació Artística de la Universitat del Tolima, Sede Bogotá, i Tècnica Professional en Dansa Contemporània de la Corporació d’Educació i Administració Cenda. Gestora Cultural des de fa deu anys en diferents organitzacions locals, nacionals i internacionals. Ha treballat en l’elaboració i coordinació de projectes culturals i artístics de gran format. Ens vindrà a parlar del Col·lectiu Artístic i Cultural Abya-Yala
• Juan López (Juanillo): És un dels pioners del circ social a Catalunya, i va estar en els inicis (1977) del projecte de circ social a l’Ateneu Popular de Nou Barris, i ha seguit vinculat amb l’Ateneu fins avui en dia. La formació i el circ social són eines de treball de l’Ateneu Popular de Nou Barris des dels inicis del projecte. Es tracta d’una proposta de formació artística i d’educació en valors encaminada a la transformació de la persona i el seu entorn més immediat.
• Marta Casas: Antropòloga, especialitzada en gestió de la diversitat i la convivència, en educació intercultural, i màster en educació inclusiva. Té un màster en Educació Inclusiva. Actualment, és Coordinadora d’El Teler de Música i professora de Secundària, i treballa per a la igualtat d’oportunitats, la inclusió i la cohesió social des de l’educació, sempre que pot a través de la música.

Taula rodona “Aprenentatge i Servei i educació”

Què és un projecte d’Aprenentatge i Servei? Que caracteritza un projecte d’APS? Quins beneficis aporta participar en un projecte d’APS? Quins són els punts claus d’un projecte d’APS? Quins valors es treballen amb un projecte d’APS? Quins inconvenients poden sorgir a l’hora d’aplicar un projecte d’APS? Com potenciar el compromís, implicació i la constància per part de les participants?  

A càrrec de:

• Laia Moles: És biòloga de professió tot i que ara mateix no exerceix. Porta 12 anys implicada en el món del lleure, des dels 17 anys, durant els quals he fet de voluntària i he treballat per formar infants amb esperit crític i valors. Va començar sent monitora de l’Esplai l’Agrupa, a Molins de Rei, i després ha continuat treballant sobretot en l’àmbit de l’educació ambiental, ja més enfocada en direcció a la meva carrera professional com a biòloga.
• Jordi Calvet Solanes: Mestre i professor d’educació secundària. Va estudiar magisteri i Geografia. Des de l’any 1983 al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya on ha exercit la docència i ha realitzat tasques d’assessor docent tant en el propi Departament com en l’àmbit universitari.Va formar part de l’equip impulsor i de l’equip directiu de l’Institut Quatre Cantons del Poblenou de Barcelona. Ha col·laborat com a assessor en diversos projectes i en centres educatius i ha dinamitzat grups de professorat i equips directius.Ha desenvolupat tasques relacionades amb la formació permanent tant a la Universitat Politècnica de Catalunya com a la Universitat de Barcelona i pertany al Centre promotor de

Taula rodona “Educomunicació”

Què és l’educomunicació? Com percebem els mitjans audiovisuals des de l’educomunicació? Quines oportunitats educatives ens dona l’educomunicació? Quins inconvenients ens podem trobar a l’hora de planificar i dur a terme un projecte d’educomunicació? Necessitem formar-nos abans? 

A càrrec de:

• Mittzy Arciniega Cáceres: És llicenciada en periodisme i doctora en comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. El seu àmbit se centra en l’educació mediàtica i la comunicació vinculada a l’educació formal i informal. Imparteix assignatures en grau i  màster com Children, Youth and Media, Educació i Comunicació i Media Literacy in New Media. És coordinadora de dos projectes europeus (Erasmus + ComPra y H2020 Smooth), orientats a potenciar les metodologies educatives comunitàries i participatives per a reduir desigualtats socials, especialment des de les metodologies participatives audiovisuals i  l’impuls de l’educació mediàtica amb  èmfasis en l’ús de las TIC i les xarxes socials.
  
• Leticia Pipman: Especialista en Teatre d’intervenció social i dinamitzadora comunitària. Va estudiar Arts Escèniques a Buenos Aires i Barcelona. Es va formar com a terapeuta a l’Institut Gestalt i, actualment, avança estudis de Psicologia a l’Universitat Oberta de Catalunya.  Des de 2005 utilitza el teatre com a eina d’implicació social i educativa. Dinamitza i coordina projectes de comunicació i educació amb joves i persones grans a  elParlante. 

Les inscripcions a les taules rodones es fan directament amb la inscripció general. 

• Guia Participació Escola d’Esplac 2022

• Dossier: Conclusions i resum de les ponències