Autor: Dani Costa
El passat cap de setmana 27 i 28 d’abril, el sector Vallès va viure una de les experiències més esperades de l’any! La trobada d’esplais “Fes-te del Vallès” que va comptar amb la presència de l’esplai el Botó, el Sarau, Can Parellada, el Refugi, Gatzara, la Fera, el Farfalla i l’Equip General del Sector.
Dissabte al matí, des de punts diferents, amb més o menys entrebancs i rutes d’autocar sota la pluja, 130 infants i 40 monitors i monitores es van trobar a la casa de colònies “el Pinatar” amb l’objectiu de compartir part del seu temps, coneixent a gent nova, tot jugant i aprenent de manera conjunta. Degut a la pluja, era difícil imaginar-se un cap de setmana rodat, però les ganes, la il·lusió, la motivació, i la bona organització, va ser clau per difondre, en forma d’energia de l’esplai, un ambient carregat d’emocions positives i somriures contagiosos.
Són moltes les anècdotes i moments que ens deixarà la trobada, on petites i grans van compartir experiències sobre el lleure i la reivindicació. No oblidarem la mega rotllana conjunta del dinar de dissabte, ni el primer contacte (un pèl vergonyós) amb infants del mateix grup. Tampoc deixarem de pensar en les reflexions sobre les desigualtats del grup de mitjans i grans, ni amb la construcció d’una llar per a la parella desallotjada, amb l’ajuda de cadascuna de les petites participants. Explicarem amb orgull l’adrenalina i les emocions que es mostraven cada vegada que a les més grans ens perseguia el director de l’orquestra en el joc de nit o el granger a les més petites i la por dels més atrevits caminant sols pels vols de la casa.
No deixarem de pensar amb els infants, monitores i monitors que ho van donar tot perquè la Fes-te del Vallès fos una de les activitats més significatives, especials i motivades de l’any! Només ens queda agrair a tots els esplais la seva participació, l’energia descarregada i el bon ambient. Només ens queda dir que com el Vallès no n’hi ha res, i que totes juntes fem vibrar l’energia de l’esplai de manera emocionant. Això tan sols és el principi, esperem que ho puguem tornar a repetir…i que no s’acabi mai!
