Estem cansades que se’ns responsabilitzi de les cures.

Estem cansades que s’assumeixi que volem portar el grup de petites.

Estem cansades de ser jutjades quan decidim crear un espai no-mixte.

Estem cansades, i és per això que avui alcem la veu.

Posicionament 8M: dia de la dona treballadora

Abans d’ahir va ser 6 de març. Ahir va ser 7 de març. Avui és 8 de març. Només una d’aquestes tres dates és destacable per la societat. El 8M: el dia de la dona treballadora. Utilitzem el 8M per alçar la veu i denunciar les desigualtats i discriminacions de gènere i reivindicar els drets de les dones, independentment de l’ètnia, classe, orientació sexual… Però alhora, des d’Esplais Catalans, volem reivindicar que el dia de la dona és cada dia.

A l’esplai, també patim aquestes desigualtats i discriminacions i és per això que com a agent educador tenim la responsabilitat d’educar en el valor dels feminismes. A més, tenim la responsabilitat, també, de posar el nostra granet de sorra per tal de transformar la societat i que aquesta sigui inclusiva i respectuosa per totes.

A l’actualitat, les dones pateixen discriminacions. Vivim el cisheteropatriarcat: Un model de societat que oprimeix, classifica i posa en inferioritat les dones envers els homes cis. Dues de cada tres dones afirmen que han patit violències masclistes al llarg de la seva vida.

Com bé sabem, la societat és un reflex de l’educació, i és per això que a l’esplai també patim violències. Avui volem visibilitzar-les. Des de petites se’ns socialitza per ser sensibles, empàtiques, boniques. Ens socialitzen en la debilitat. I estem cansades. Estem cansades que se’ns responsabilitzi de les cures. Estem cansades que s’assumeixi que volem portar el grup de petites. Estem cansades que s’esperi de nosaltres que organitzem els punts de les assemblees, que s’esperi que dinamitzem les formacions internes. Estem cansades de ser jutjades quan decidim crear un espai no mixte. Estem cansades que se’ns escolti menys que els homes cis. Estem cansades que s’esperi de nosaltres l’apoderament però no s’esperi dels homes cis una revisió dels seus privilegis perquè siguin conscients dels seus rols i cedeixin espais. Estem cansades que s’esperi de nosaltres la perfecció per poder arribar als mateixos espais on els homes cis poden arribar equivocant-se. Estem cansades que es fomenti entre nosaltres la competició i no la sororitat. Estem cansades que la nostra sexualitat sigui un tabú i se’ns qüestioni quan la vivim de manera lliure. Estem cansades que les dones lesbianes o bisexuals se les hipersexualitzi. Estem cansades que es qüestionin i s’invisibilitzin les dones trans*. Estem cansades que la societat sigui binària i ens socialitzi i eduqui en funció de la forma dels nostres genitals. Estem cansades, i és per això que avui alcem la veu.

Aquesta violència que patim no són fets puntuals i aïllats sinó que ve donada implícitament des de la societat. La societat binària a occident està estructurada de tal manera que divideix les persones en homes i dones segons els seusgenitals. A les dones se les educa per realitzar les funcions reproductives i per tant, els pertoca, suposadament, ocupar els espais privats, fet que indirectament comporta la invisibilització. Als homes se’ls educa per realitzar funcions productives i per ocupar l’espai públic. És per això que com a instrument transformador de la societat, com esplais, tenim un gran compromís per qüestionar i poder trencar aquesta estructura.

Des d’esplac volem donar molta importància a oferir espais no mixtes, per infants, joves i monitores. D’aquesta manera, les dones poden donar-se suport, identificar o denunciar les discriminacions i violències que pateixen i apoderar-se. Per altra banda, els homes poden revisar el masclisme interioritzat, els privilegis i els seus rols dins l’assemblea o espai en què participen.

Per tot això i sent conscients que encara queda molt per fer, i tenint en compte que els esplais som entitats de transformació social, des d’Esplais Catalans rebutgem:

  • L’estratificació de gènere, la jerarquia social i econòmica entre homes i dones.
  • L’androcentrisme, la concepció que l’home és el centre del món.
  • El binarisme, el dogma que defensa l’existència única de dos gèneres.

I, coneixent la realitat social en la qual vivim, ens comprometem a:

  • Educar els infants en els feminismes.
  • Oferir espai de formació per monitores.
  • Oferir espais no-mixtes i segurs.
  • Fomentar processos de deconstrucció personal.
  • Combatre la societat patriarcal i cisheteronormativa.
  • Continuar treballant per una sexualitat sense tabús.
  • Promoure una educació sense discriminacions.
  • Posar les cures i les persones al centre, valorant les tasques invisibilitzades.
  • Enfortir la comissió GSDD per tal d’incorporar de manera transversal la perspectiva inclusiva de gènere a l’entitat.
  • No oblidar la perspectiva interseccional i les diferents opressions (de procedència o origen, classe, orientació sexual, entre d’altres) que afecten les persones.

Des dels esplais tenim una tasca educativa per transformar la societat, i la societat que volem és feminista.