WINTER SCHOOL 2019-2020: Crònica d’una experiència inoblidable

Què és la Winter?

La Winter School és un espai de trobada de membres d’entitats socialistes (en el sentit ampli de la paraula) d’arreu del món que se celebra anualment entorn les dates de Cap d’Any. Es tracta d’un seminari que té lloc a la casa Jungendbildungsstätte Kurt Löwenstein (abreviat KLH), a les afores de Berlín, on les participants conviuen durant uns 8-10 dies i realitzen formacions i dinàmiques entorn a una temàtica concreta. El format del seminari s’estructura dins la metodologia de l’educació no formal i inclou debats, jocs, tallers i altres activitats creatives i reflexives que sovint recorden a les dinàmiques que cadascú de nosaltres posa en pràctica al seu esplai.

És un esdeveniment coordinat per la International Falcon Movement – Socialist Educational International (IFM-SEI), una organització dins la qual s’inclou Esplac, la nostra federació. A més de la Winter, també es realitzen dos seminaris més: la Queer Easter (per vacances de primavera) i la Summer School (a principis d’agost). Cada edició planteja una temàtica diferent a tractar.

En el nostre cas, el tema era “Countering right-wing populism”, i vam abordar la problemàtica de l’auge de l’extrema dreta que es dóna actualment arreu del món i com podem combatre-la des de les entitats educatives de les quals formem part. D’aquesta manera, a més, podem anar generant una xarxa educativa entre països de solidaritat socialista.

Què hi vam fer?

En saber que havíem estat acceptades per anar a l’edició d’enguany, 2019-2020, vam fer una reunió a Esplac (a la seu de Barcelona) per tal de recollir tota la informació sobre el procés del transport i les beques corresponents, i sobre el funcionament del seminari. Enguany, érem 7 participants i una formadora provinents d’Esplac.

El dia 28 de desembre vam agafar el vol al matí i al migdia ja érem a Berlín. De l’aeroport vam haver d’agafar un tren que ens va portar a l’estació de Werneuchen. Allà vam esperar per l’autobús que ens va deixar just davant de la KLH. Sembla fàcil, però no ho és tant! Llavors, després de parlar amb el coordinador de la Winter (el Jonas) i de deixar les maletes a les habitacions, vam passar la resta del primer dia descobrint la casa a l’espera que arribessin totes les participants dels altres països.

El dia següent vam començar amb les introduccions i les normes de la casa. Entre altres puntualitzacions, volem destacar que les formadores van posar molt èmfasi en que la casa és un lloc de respecte mutu on no s’accepten comportaments masclistes, LGBTI+fòbics ni discriminatoris de cap mena, i van recalcar la importància del consentiment en tota situació. Per conèixer-nos de la manera més còmode possible, en les activitats de presentació cada persona dèiem, a més del nostre nom i país d’origen, el/s pronom/s amb què ens sentim identificades.

Un cop situades i coneixent la normativa, el tema comú a tractar durant els següents dies era l’auge de l’extrema dreta a Europa, però d’aquest en sorgien diferents ramificacions: els anomenats “Stedy”. L’objectiu era que cada persona escollís el subtema que més li interessés per aprofundir-hi durant la setmana, per després posar en comú les diferents perspectives de la temàtica general. Els subtemes possibles a escollir eren:

• Fake news & hate speech: Power of words
• Argumentation training (que finalment no va poder realitzar-se per imprevistos dinsl’organització).
• The role of the left in the right-wing populism
• Gender roles in right-wing populism
• Nationalisms from a historical perspectiveAl llarg dels dies vam dedicar unes quantes hores al matí i a la tarda a tractar el tema, i també hi havia un dia programat en què vam poder anar d’excursió a Berlín i visitar una de les exposicions sobre la II Guerra Mundial, o bé el camp de concentració de Sachsenhausen, a les afores. A més, l’últim dia vam realitzar uns tallers diversos i vam compartir les nostres creacions amb la resta, totes articulades dins la temàtica.D’altra banda, a més de les formacions esmentades, durant la Winter School també vam gaudir d’altres espais i celebracions autogestionades per les participants. Cada nit disposàvem del Kellerbar, un bar al subterrani que podíem obrir voluntàriament, quan un grup de persones s’oferia com a responsable de les claus, la caixa i la música, i també podíem fer ús d’altres espais comuns sempre respectant a les participants que preferien dormir. A més, hi havia certes dates assenyalades. La segona nit, per exemple, vam participar al Snack Evening, en què cadascú oferia menjar típic del seu país d’origen. El 31 de desembre vam celebrar Any Nou quasi cada hora, en honor a l’entrada a 2020 de cada franja horària de les participants: a les 5 de la tarda pels participants de Filipines, a les 10 per a les de Geòrgia, a les 11 per Bielorússia i Finlàndia, a les 12 per països com Itàlia, Macedònia, Eslovènia, Espanya, Irlanda, Alemanya, a la 1 per Irlanda… Una experiència genial! I també hi havia programada la Women & Trans Evening, una nit reservada a dones i trans, en què el Kellerbar només obria per a aquests col·lectius i una comissió va proposar una sèrie d’activitats a fer, mentre que els homes i altres persones que volguessin podien participar d’un grup de Masculinity Reflection de revisió de privilegis.

Aspectes positius que destaquem

Només arribar a la casa vam quedar bocabadades: les instal·lacions de KHL són increïbles, i per la seva ubicació i estètica sembla de conte de fades. Està situada en un petit poble a 30 km de Berlin, rodejada de boscos i d’uns jardins propis gegants. La casa és enorme: disposa de diverses plantes, amb habitacions generalment per quatre persones i moltes sales amb projector per fer formacions i altres activitats. A més, disposa d’espais comuns genials com l’esmentat Kellerbar, una sala de sofàs amb accés a jocs de taula, una sala de billar, una amb futbolí i ping-pong….

Cada dia allà era una oportunitat per descobrir una persona, una cultura, una idea… Ja que durant una setmana vam ser companyes de pis (o més aviat, mansió!) amb gent de tot el món, i la veritat és que no desaprofitàvem cap oportunitat per xerrar una estona i obrir una mica la ment a diferents formes de fer. Gràcies a això vam formar una bona relació entre totes. Encara mantenim el contacte entre les del grup d’Esplac i també amb algunes d’altres països, i això no para!

Pel que fa als Stedys, ens emportem un molt bon aprenentatge: en aquestes hores vam poder debatre en grups més petits que permetien que totes participéssim més. Durant tots ells vam poder gaudir de l’oportunitat de jugar i participar en dinàmiques d’altres regions del planeta, i ens hem pogut endur algunes d’aquestes activitats per aplicar-les als nostres esplais. I alhora, hem compartit perspectives diverses de la problemàtica de l’auge de l’extrema dreta des de contextos sociopolítics molt diferents d’arreu del món, i hem conegut persones molt interessants que aborden la problemàtica des d’organitzacions distintes a la nostra, no totes vinculades a l’educació en el lleure.

Finalment, ens hem emportat la motxilla plena d’aventures i anècdotes que no oblidarem, i podem dir que tenim amigues arreu del planeta amb qui articular la lluita. És una experiència sens dubte molt recomanable!

Aspectes a millorar

Com en tot, cal també tenir una visió crítica envers els aspectes que podrien haver anat millor. Per una banda, vam trobar que part de les participants d’altres entitats van demostrar poca motivació per l’experiència formativa, i no apareixien en alguns moments, fet que alhora va comportar que es creés menys sentiment de grup i cohesió. És natural que sent un grup considerablement gran de persones, no ens féssim totes amb totes, però certes actituds de manca d’interès davant les activitats proposades, venint de persones becades, no haurien de ser tolerades. A més a més, nosaltres com a monitores d’esplai estem acostumades a unes dinàmiques que altres persones alienes a moviments de lleure no, cosa que genera una certa estranyesa a l’hora de fer activitats, ja que és una manera diferent de participar i d’implicar-se a la d’Esplac.

Per altra banda, era el primer seminari que organitzava un equip formador completament renovat, i lògicament es van donar certes situacions que no havien previst i/o protocol·litzat, com ara la passivitat i absentisme d’algunes participants, o el ritme més lent de l’esperat a les formacions que va impedir realitzar part de les activitats programades. De tota manera, van fer una boníssima feina i van resoldre molt bé certes situacions inesperades. Ara que ja han tingut una primera experiència, de segur que es consolidaran com un equip imparable!

Cal dir també que la diversitat de perfils i backgrounds de les participants comporta invertir gran part del temps en generar una base comuna sobre la qual debatre, per tal d’articular discursos que s’adrecin a totes. Tenint això en compte, el nivell d’aprofundiment en la temàtica no és extraordinari, no en surts amb les eines per, en el nostre cas, «combatre l’auge de l’extrema dreta». Però sí que, per contra, acabes la Winter coneixent diferents visions i contextos que t’eren llunyans. Això permet tenir una perspectiva una mica més interseccional i fomentar la creació d’una xarxa internacional de persones amb uns mateixos objectius.

Projecte que emprenem a partir d’ara

Per tal de fomentar la visibilització de la continuïtat d’aquest projecte i fer un recull de totes les experiències que s’hi donen, volem crear una plataforma digital: un perfil d’Instagram, per tal d’agrupar les participants dels diferents seminaris que es realitzen a la KLH des de l’IFM-SEI (Winter School, Queer Easter, Summer School). Proposem penjar contingut, no només relacionat amb les formacions, sinó sobre totes les activitats que s’hi realitzen ja sigui en els espais de lleure i coneixença, àpats, etc. D’aquesta forma, tindríem un recull de tot l’aprenentatge que es dóna en aquesta casa constantment, com un intercanvi i flux constant d’idees i perspectives. També permetrà generar una comparativa per saber com evolucionen aquests seminaris cada any, i alhora servirà, per què no, com a record de les vivències.

També pot servir per difondre informació rellevant pel que fa a activitats, lluites i experiències d’altres col·lectius i d’arreu del món (algunes de les quals es podrien dur directament als nostres esplais), ja que des de la nostra perspectiva, és del que s’aprèn més en aquest seminari.

Seria un espai virtual col·lectivitzat en què les participants de cada seminari hauran de transmetre l’usuari i contrasenya a les que participin del següent seminari amb la idea que poc a poc es generi una xarxa de difusió i connexió entre totes. I qui sap si d’aquí en poden sorgir noves iniciatives potents amb perspectiva internacional!