La primera edició de les Tardes de Lleure i Antiracisme ha estat una oportunitat per treballar alguns dels reptes que les entitats d’educació en el lleure tenim en matèria de pedagogia, organització i comunicació antiracista.
Després de diverses edicions de les Jornades d’Interculturalitat marcades per la pandèmia (virtualitat, poca participació…), aquest any hem celebrat la primera edició de les Tardes de Lleure i Antiracisme amb un format i un enfocament renovats. Les tres entitats organitzadores (Esplais Catalans, l’Escola Lliure el Sol i la Fundació Ferrer i Guàrdia) hem apostat per anar més enllà i incorporar la mirada antiracista i decolonial. El títol de les tardes – Com educar des d’una perspectiva antiracista i decolonial? – ha reflectit aquest posicionament, que s’ha traduït en l’elecció de temes i talleristes.
Les Tardes de Lleure i Antiracisme han consistit en un cicle de tres tallers de dues hores de durada. El 24, 25 i 26 d’octubre vam poder comptar amb t.i.c.t.a.c, Calala Fondo de Mujeres i La Xixa Teatre per reflexionar, formar-nos i posar sobre la taula alguns reptes que tenim les entitats en matèria de pedagogia, organització i comunicació antiracista. Fer-ho de la mà d’entitats que treballen des d’epistemologies i metodologies no hegemòniques ens ajuda a revisar la nostra manera de fer, a més d’eixamplar la mirada i fer créixer la nostra xarxa d’aliances.
El cicle de tallers el va iniciar t.i.c.t.a.c.. L’objectiu de la seva formació era contextualitzar conceptualment la construcció del racisme i analitzar com aquest impera en la nostra societat, tant estructuralment com en la quotidianitat. Al llarg del taller, es van apuntar les diferències entre racisme i xenofòbia i es van visibilitzar les diferents formes de violència que s’exerceixen. Per aterrar aquestes reflexions a la realitat de l’esplai i el cau, es va fer una dinàmica sobre com actuar davant d’insults i agressions racistes i xenòfobes en entorns educatius. Si volem construïm espais segurs, cal tenir present de quina manera fem front a actituds discriminatòries.
A través de la dinàmica, les participants van plantejar diferents plans d’actuació. Per aconseguir una acció educativa integral, es van plantejar accions amb els infants i joves implicats, amb el grup del qual formaven part i amb les famílies corresponents. Amb tot, es va remarcar la importància de fer un bon seguiment de les agressions, complementant-ho amb formació al voltant de la temàtica per adquirir consciència col·lectiva respecte les discriminacions.
El següent torn va ser per Calala Fondo de Mujeres, que va plantejar un taller per reflexionar col·lectivament sobre el racisme a la nostra societat i a les nostres entitats. La sessió va començar amb la construcció d’un altar, a través del qual es van poder compartir expectatives personals i missatges clau sobre la temàtica de la formació. A continuació, es va fer una dinàmica per visibilitzar el coneixement del grup sobre com opera el racisme a la nostra societat i quins conceptes fem servir per anomenar-lo. Després es van fer un seguit de dinàmiques de teatre-imatge i teatre de l’oprimida per mostrar des d’un altre punt de vista com opera el racisme i el colonialisme, i quina resposta podem donar-hi. Finalment, es va elaborar un iceberg de les accions visibles i invisibles que podem fer des de les nostres entitats per treballar l’antiracisme. El taller va concloure recuperant l’altar i les expectatives i missatges inicials.
Per últim, el tercer taller d’aquest cicle va ser a càrrec de La Xixa Teatre. L’entitat convidada va ser encarregada d’abordar la temàtica de la comunicació antiracista. A través de l’art i el teatre, es va treballar sobre com utilitzem el llenguatge, quins codis tenim establerts com a entitats, de quines formes ens podem comunicar internament i externament i com generem una comunicació antiracista.
L’eina d’investigació que es va fer servir durant tota la sessió va ser el teatre de l’oprimida, un mètode creat per Augusto Boal que té com a objectiu la superació d’injustícies. Aquesta eina de transformació promou l’intercanvi d’experiències entre actrius/actores i les persones espectadores, a través de la intervenció directa en l’acció teatral, per conduir una anàlisi de l’estructura dels conflictes que s’aborden.
La sessió va començar amb la realització de diferents exercicis on vam desmecanitzar el cos, per poder treballar des de l’expressió corporal com ens travessen alguns conceptes plantejats per la tallerista. El taller va continuar amb diverses dinàmiques teatrals per analitzar de quina forma comuniquem i, finalment, es va fer un exercici per examinar de quina forma pot canviar una notícia segons la seva forma de comunicació.
