16-gener-2020

Autora: Anna Miñana, monitora de l’esplai Isard-Flor de Neu de Barcelona i voluntària ESC (European Solidarity Corps) a Portici (Itàlia)

Amb l’experiència de sis anys d’esplai a les esquenes, emprenc aquesta aventura a un país que, tenint costums semblants a les nostres, cada dia vaig descobrint petits detalls que ens diferencien i enriqueixen la meva manera de ser i amplien una miqueta més la perspectiva a través de la qual veig el món.

Després d’un mes aquí, i haver conegut a tanta gent com per no recordar el nom de totes, començo a sentir-me com a casa en el moment que, havent passat les vacances de nadal a Barcelona, ja tenia ganes de retrobar-me amb les noves companyes.

Les dues primeres setmanes van ser una miqueta caòtiques, anant de reunió en reunió, coneixent tots els grups de treball i passant per les dues cases d’acollida de joves que té l’associació. I la majoria de tot això en italià… Us podeu imaginar el meu cap!

Però ara que ja estic més situada, vaig a tope amb tot el que se’m fica per davant.

Un dilluns si un no, tenim el projecte “Never Alone”, que seria el més semblant a l’activitat d’esplai que podem trobar aquí. Un grup de joves d’entre 13 i 18 anys, organitzat per dues educadores, i que realitzen dinàmiques del mateix caire a les que faríem nosaltres. El nom del projecte ve donat pel fet que tots els joves son menors immigrants no acompanyats, i s’intenta crear xarxa, un espai on puguin trobar suport sempre que el necessitin.

La resta de dies no tenen un projecte fix, vaig rotant depenent de la setmana.

Hi ha dies que vaig a les cases d’acollida que ja he mencionat abans, una de nois i l’altre de noies, per aprendre el funcionament dels serveis socials d’aquí. En aquest cas també son totes joves. Podríem dir que aquestes cases son molt semblants a un CRAE, i tenen super present l’atenció individualitzada, de manera que nomes son 6 joves per cada casa.

També estic participant de la creació d’un projecte de visibilització LGTBIQ, que donarà els seus fruits en un parell de mesos si tot va bé. De moment son només un conjunt de reunions i Skypes.

I fins aquí un resum d’aquest primer mes a Portici (Italia). Només em queda dir que moltes gràcies per aquesta oportunitat, és un plaer estar gaudint d’aquesta experiència!