Esplais anticapitalistes: construïm les bases per educar en l’alternativa ha estat el lema de la desena edició de l’Escola d’Esplac que ha aterrat la lluita anticapitalista a la realitat organitzativa dels esplais.

Aquest cap de setmana hem celebrat la desena edició de l’Escola d’Esplac sota la temàtica esplai i anticapitalisme. La ciutat de Manresa ha acollit la trobada formativa que ha reunit a monitores, monitors, dirigents i persones vinculades a l’associació durant el cap de setmana formatiu.

La jornada de dissabte s’ha iniciat amb dues ponències a càrrec de David Fernández i Mònica de la Torre on s’ha contextualitzat històricament el model socioeconòmic del sistema capitalista, aterrant-lo a la realitat assembleària dels esplais.

Un dels reptes que extreiem de les dues ponències inicials és poder plantejar-nos com la dinàmica assembleària d’organitzacions com els esplais pot trencar amb les estructures i actituds capitalistes i productivistes a què ens evoca el mercat. Entre algunes de les conclusions, s’hi plasma poder treballar des d’una mirada col·lectiva, que ens és més fàcil quan vivim la tasca de l’esplai com una lluita i no només com una activitat.

Durant els espais de tarda, a través dels tallers formatius de Versembrant, Gil Hortal i la PAHC Bages s’ha treballat la lluita anticapitalista des de tres branques diferents: la música, l’economia i l’habitatge. Participants de l’Escola d’Esplac afirmen haver-se adonat que un dels reptes que tenim és treballar per ser més coherents. “Ens definim com a anticapitalistes, però a la pràctica reproduïm moltes lògiques neoliberals. Des de l’esplai hem de ser capaces de deconstruir el capitalisme que portem dins.”

Per acabar, diumenge hem conclòs amb una exposició participativa sota el nom Postcapitalisme: tracem futurs desitjables, un espai de reflexió i recapitulació de l’Escola d’Esplac 2024 mitjançant raonaments compartits pel que fa a l’anticapitalisme i lleure, així com per fer un aterratge d’idees i pràctiques a aplicar en futurs pròxims als esplais.

La ponència final, a càrrec de l’Escola Popular de Manresa, ha plasmat la realitat de projectes que fugen de pràctiques capitalistes i es basen en l’autonomia i l’autogestió de qui hi participa. L’Escola Popular de Manresa és un exemple d’estructura comunitària i popular: “Nosaltres atenem els símptomes d’un sistema que falla per tot arreu”. Des de l’esplai, coincideixen, també s’hi ha de fer front de forma aterrada i fent xarxa.

Aquesta Escola d’Esplac ha posat sobre la taula tot allò que queda pendent des dels esplais per convertir-se en models realment anticapitalistes, creant espais de reflexió i trobada on col·lectivitzar aprenentatges i pràctiques concretes. Segons afirmen Cristina Gotzens i Mariona Guillén, de l’Equip de Coordinació de l’entitat, a Esplac encara tenim molts desafiaments pendents per fugir de les lògiques actuals: «Sortim d’aquesta Escola d’Esplac prenent consciència que els esplais ja són una proposta anticapitalista, però és important donar sentit polític a les accions que ja fem i fer traspàs als infants i joves. Els esplais transformem la societat, tenim incidència en els nostres barris i pobles i hem de continuar teixint xarxa en la nostra comunitat. I si el vostre esplai encara no ho ha fet, us animem fortament a iniciar-ho, segur que hi ha col·lectius a prop vostre.»

Tots els continguts extrets es podran consultar a la pàgina web d’Esplac i al canal de Youtube.