Sota el lema Esplais anticapitalistes: construïm les bases per educar en l’alternativa, a la desena edició de l’Escola d’Esplac debatrem sobre quines pràctiques reproduïm en el nostre dia a dia i quins són els passos a seguir per crear models anticapitalistes.
Hi ha molta gent que si li preguntéssim que fem a l’esplai ens respondrien que els infants hi passen les tardes de dissabte jugant, sense pensar en la raó de ser dels esplais més enllà d’aquesta afirmació. Nosaltres sabem que el joc és simplement la punta de l’iceberg de tot allò que realment fem. A l’esplai juguem, cantem i ballem, però sobretot creem una proposta alternativa a l’educació formal imposada des del sistema.
Els esplais fem associacionisme educatiu, entenent-lo com tot aquell conjunt d’organitzacions i moviments dirigits per gent jove que duen a terme la seva tasca des del voluntariat i amb una intenció educativa explícita. Creiem fermament que és necessari crear espais educatius alternatius liderats per persones joves. Per això, els dissabtes a la tarda mostrem a infants i joves altres maneres d’organitzar-nos, de relacionar-nos i d’entendre la societat, que impliquen directament actuar de forma diferent a les lògiques a les que estem acostumades i que ens imposa el sistema capitalista.
Per exemple, formar part de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) ens permet conèixer projectes d’arreu que rebutgen posar el capital al centre de les seves accions. És important entendre de manera clara i en profunditat, sense quedar-nos en la superficialitat i l’autocomplaença, el sentit de tots aquests projectes i les disjuntives que creen a la forma habitual de reproduir accions i estructures de la societat capitalista.
Els dissabtes a la tarda mostrem a infants i joves altres maneres d’organitzar-nos, de relacionar-nos i d’entendre la societat que confronten les lògiques a les que estem acostumades i que ens imposa el sistema capitalista.
La relació estructural i triangular entre economia, ecologia i societat fa que les propostes anticapitalistes tinguem moltes dificultats per poder fer la nostra activitat. Som conscients de com d’interdependents i coordinats estan aquests tres eixos. Això ens serveix com a clau per entendre com s’estructura el sistema econòmic, polític i social actual, el capitalisme neoliberal, i proposar-hi alternatives.
Entenent que els esplais son una contraproposta educativa al sistema, és més fàcil articular quines són aquelles coses en què discernim del capitalisme. Podem començar per la necessitat capitalista de generar cada cop més riquesa, la qual és incompatible amb el nostre planeta. Al llibre Los cinco elementos de Yayo Herrero podem llegir les següents línies:
“Des de la Terra alguns miren a Mart. Alberguen el somni de que la vida humana, que donen per desnonada en el tercer planeta del sistema solar, pot tenir continuïtat en el quart. (…)
(…) A molta gent no li resulta atractiva ni desitjable la idea de viure sòbriament. Resulta molt difícil promoure models d’alimentació bàsicament vegetal, de proximitat i de temporada, i actualment l’intent d’implantació de sistemes de separació i recollida d’escombraries porta a porta pot fer caure governs. Em costa entendre que, no obstant això, resulti fascinant que un supermascle interplanetari (Elon Musk) prometi que d’aquí a cent anys un milió de rics podran haver escapat de la Terra i viuran senzillament, confinats en coves, reciclant-ho tot, produint els seus propis aliments i tenint estils de vida sobris.
D’aquí a cent anys, de no fer res, la vida a la Terra per a milers de milions de persones serà impossible. No serà infinitament més senzill i just canviar els estils de vida dels sectors privilegiats en aquest planeta en el qual ja tenim avançat això de les condicions biofísiques favorables? No és absolutament marcià tirar als joves de Fragues i prometre un futur com el que ells tractaven de construir, però en pitjor? No és absurd destruir els territoris per a extreure del sòl els minerals i l’energia que permetran suposadament que una minoria de rics fugi de la Terra quan la destrucció d’aquests territoris i el declivi dels minerals i l’energia no permetin viure a la Terra? No és de bojos que es faci mofa dels qui plantegen, per exemple, frenar el desplegament de tecnologies altament consumidores en materials i energia i no surtin centenars de mems de ultrarics reconvertits en permacultors marcians?».
Recollint les reflexions d’Herrero, doncs, no seria infinitament més senzill fer aquests canvis estructurals, des d’una òptica anticapitalista, tenint en compte que implica canviar maneres de viure? Com podem aterrar aquestes idees a les realitats de l’esplai i de dissabtes a la tarda?
Educar en el decreixement
Esplais Catalans entenem que per liderar iniciatives anticapitalistes cal entendre la importància de l’educació en el decreixement. El creixement constant imparable no és ni de lluny sostenible ni necessari per al benestar social i ambiental. Treballar la consciència sobre la crisi climàtica i fer tot el que està a les nostres mans per deixar el món millor del que ens l’hem trobat ha de ser una prioritat a l’hora de traçar objectius i accions en el lleure educatiu de base voluntària.
Però evidentment, les responsabilitats han de ser relatives i els canvis no poden recaure exclusivament en les joves ni en els infants, sota la premisa de ser les futures generacions que habitarem el planeta. Cal assenyalar també que nosaltres som qui estem especialment perjudicades de les accions de l’avui i l’ara.
És per això que cal que els esplais seguim sent agents d’educació en el decreixement, però també de reivindicació, expressant que no som tan sols el futur de la societat, sinó que també som el present. Reclamem que s’assumeixi una responsabilitat global davant la situació que ens evoca a prioritzar el capital en detriment de la vida, posant aquest últim al centre de totes les decisions.
Reclamem que s’assumeixi una responsabilitat global davant la situació que ens evoca a prioritzar
el capital en detriment de la vida.
Després de totes aquestes reflexions i les contradiccions derivades del sistema en què ens trobem, podem arribar a pensar que educar en el decreixement no té cabuda en el sistema actual, ja que és el pilar fonamental del seu funcionament. El capitalisme només funciona en creixement constant, per tant, és totalment incompatible amb la sostenibilitat o la gestió responsable de recursos.
Esplais Catalans, doncs, entomem la la responsabilitat d’educar pel món que volem viure, assumint les contradiccions implícites, amb l’objectiu de no només transformar la doctrina capitalista que s’imposa als infants i joves, sinó també anar més enllà, mitjançant el treball amb les famílies i la incidència política de l’associació. Per això, continuarem educant en el decreixement, sense deixar d’exigir responsabilitats als qui durant anys ens han portat a aquesta situació límit.
Combatre el sistema des de l’esplai
El capitalisme se sustenta gràcies als diferents eixos d’opressió. Conèixer-los i actuar per combatre’ls és primordial. Educar en el feminisme, la lluita de classe o l’anticolonialisme és també educar en l’anticapitalisme.
Els esplais sempre ens hem caracteritzat per la capacitat de fer-nos preguntes. I cal que no ens les deixem de fer per no caure en el conformisme. Educar és polític i, sí, educar a través de l’exemple sovint té incoherències. Aquí és on hem de parar per preguntar-nos com podem fugir d’aquestes pràctiques i dinàmiques a les quals ens veiem abocades. És possible educar en l’anticapitalisme i tenir els diners de l’esplai en un banc que expropia, desnona o finança guerres? Podem educar en la lluita de classe sabent que no tot el jovent té accés al teixit associatiu o pot permetre’s no treballar un dissabte a la tarda per venir a l’esplai?
Educar en el feminisme, la lluita de classe o l’anticolonialisme és també educar en l’anticapitalisme.
Tot i això, a l’hora de treballar l’anticapitalisme a l’esplai no ens podem oblidar de que, com a entitats juvenils, vivim des de primera línia la precarietat del sistema capitalista i això ens porta a una crisi de participació i compromís que ens debilita. A més, els nostres models d’esplai no són sostenibles si el reconeixement que rebem de part de les administracions segueix sent l’actual. Cada cop més, els ajuntaments no ens volen cedir locals per realitzar de forma digna la nostra tasca educativa, el finançament públic segueix estancat i la vida està encarint-se a uns nivells que les nostres entitats no poden sostenir.
En definitiva, vivim en un sistema que ens precaritza i que dificulta la nostra participació. Per això, creiem necessari fer una reflexió profunda de la situació actual que travessa als esplais, tant a les monitores com als infants i joves. Així, col·lectivament, traçarem nous discursos i models educatius que donin resposta a la crisi capitalista actual.
Per tot això, monitores i monitors d’Esplais Catalans, sòcies i altres persones vinculades a l’associacionisme educatiu ens trobarem els pròxims 13 i 14 d’abril a Manresa a la desena edició de l’Escola d’Esplac. Sota el lema Esplais anticapitalistes: construïm les bases per educar en l’alternativa debatrem sobre tot allò que ens afecta en el dia a dia, quins són els passos a seguir per crear models anticapitalistes i quines pràctiques reproduïm en el nostre dia a dia.
