L’Ana Novella és professora del Departament de Teoria i Història de l’Educació a la Universitat de Barcelona. Es defineix com una persona implicada i activa amb els temes que la preocupen, reflexiva, dialogant i amiga dels seus amics.
El cap de setmana del 25 i 26 de febrer participarà en la novena edició de l’Escola d’Esplac sobre paidocentrisme i participació d’infants i joves; uns temes sobre els quals ella té molt a dir. En aquesta entrevista comparteix amb nosaltres les seves reflexions.
Quan parlem de participació sovint diem que cal posar els infants al centre dels seus propis processos d’aprenentatge. Què vol dir per a tu posar l’infant al centre?
Posar l’infant al centre de les relacions educatives és fonamental. Ara bé, aquesta és una idea fàcil de sostenir discursivament, però que a la pràctica hem de veure com s’aterra. Per a mi és important posar l’infant a l’interior de les relacions, que hi tingui un paper actiu. Hem d’evitar pensar per l’infant i dissenyar activitats per a ell; hem de treballar per un posar al centre col·laboratiu, constructiu i inclusiu en la definició dels processos i les pràctiques. Hem de generar una relació on l’infant prengui lideratge de la pròpia participació.
Si l’infant està al centre, on queda la persona educadora? Des d’on construïm la relació amb els infants?
En les relacions educatives sempre tenim rols diferents i, en aquest cas, les persones adultes som responsables d’acompanyar i facilitar. Ara bé, podem acompanyar des de la verticalitat o des de l’horitzontalitat; posant distàncies o des de les proximitats, el reconeixement i la inclusió. Com a persones educadores podem treballar perquè la relació amb l’infant afavoreixi la seva presa de decisions i la seva capacitat per configurar la relació. Això vol dir incloure’ls en els processos de decisió i en l’emergència del seu coneixement. Es tracta de fomentar relacions on l’infant no sigui un mer espectador de les situacions en què es troba o les activitats on participa, sinó que prengui partit en el procés.
Es tracta de fomentar relacions on l’infant no sigui un mer espectador de les situacions en què es troba o les activitats on participa, sinó que prengui partit en el procés.
Què passa quan no podem satisfer les decisions que l’infant pren? Què passa si aquestes es contradiuen amb el projecte educatiu?
Una bona conducció o acompanyament és aquell que s’ajusta a les necessitats del grup i que facilita els seus processos. Hi ha moltes maneres de fer-ho, però un punt interessant és obrir un espai reflexiu on sigui possible desgranar els components d’aquell projecte que desplegarem conjuntament amb els infants. Què volem? Com ens organitzem? Què és important per a nosaltres? Es tracta de generar espais de reflexió on totes les mirades sumin i construeixin. Si com a entitat ja tenim un ideari, el que cal és baixar-lo perquè els infants i joves de l’entitat puguin aterrar-lo a la seva realitat i establir les seves prioritats.
Posem un exemple: els infants d’un esplai decideixen que volen anar a Port Aventura, però l’equip de monitores i monitors consideren que l’activitat no concorda amb els valors de l’entitat. Què podem fer? Reconduïm la decisió?
Si com a entitat tenim un posicionament en relació amb el tipus de lleure que volem fomentar i els espais on volem participar és important compartir-lo amb els infants. Podem explicar els motius d’aquest posicionament o decisió i obrir un espai de reflexió al voltant d’això. El pensament d’un grup (no només dels infants, també dels adults) es construeix des del que es comparteix. Això no impedeix que un dia puntual puguem anar a Port Aventura, tot i que defensem un oci que no lucri les empreses i prioritzem passar temps a la natura, perquè les decisions poden ser configurades amb nous arguments.
És veritat que sovint es comparteix l’ideari amb les famílies i no amb els infants.
Podem compartir l’ideari amb les famílies, però elles no són qui participa de les activitats de dissabte… són els infants! Seria interessant compartir-ho també amb ells, perquè a l’hora de fer iniciatives com triar on anar d’excursió o decidir què fer a l’esplai puguem prendre les decisions des d’un marc de referència compartit amb ells i elles. El que ens passa és que no els visualitzem com a interlocutors i no tenim el temps per abordar-ho amb calma. Necessitem pensar-ho amb ells com un agent més i regular els tempos per fer-ho possible.
Quins beneficis creus que comporta la participació infantil a la societat?
Amb participació, la configuració del nostre entorn es fa des de totes les mirades, necessitats i sentirs. Cal tenir en compte que els infants i joves aporten punts de vista necessaris; les persones adultes no vivim la seva realitat i, per exemple, no vivim les circumstàncies de l’entitat del lleure o de la ciutat de la mateixa manera. També hi ha una raó de drets; els infants són ciutadans del dret i tenim l’obligació d’incloure’ls als espais de relació i de presa de decisions.
Quan potenciem la participació, fomentem la construcció de la identitat de la persona en clau democràtica i afavorim la construcció de la identitat ciutadana.
I a nivell més personal?
La participació enforteix la convivència i les bases d’una entitat o grup de persones; hi ha més compromís, un major grau de vinculació i més sentiment de pertinença. La participació també enriqueix el benestar subjectiu: ens sentim bé dins d’un grup de persones perquè se’ns valora, sentim que aportem alguna cosa i que som importants pel que estem fent. Així, la participació millora la qualitat de les nostres relacions i fa que la nostra identitat social, política i cultural també s’amplifiqui. Quan potenciem la participació, fomentem la construcció de la identitat de la persona en clau democràtica. A més, la participació també contribueix a enfortir-nos com a comunitat i a reduir qualsevol mena de desafecció.
Les persones joves que eduquem de vegades sentim que no tenim la formació necessària per aplicar una bona participació o no sabem per on començar. Què recomanaries? Com aconseguim que aquestes pors no siguin una barrera?
Crec que una bona eina és obrir espais permanents de reflexió sobre el fet mateix de participar. L’articulació de la interrogació permanent amb perspectiva reflexiva i conscient per identificar quines són les claus que funcionen per fomentar la participació. Pensar com ho estem fent com a equips d’educadors i obrir aquest espai a infants i joves. Què necessitem com a grup per participar de manera significativa real? Quan ens proposem un projecte, quins elements necessitem? Jo personalment que puc aportar per afavorir el procés?
Pensar sobre el fet mateix de participar.
Al final estem parlant de meta participació: perquè la participació funcioni hem de pensar-la, planificar-la i posar-nos reptes al seu voltant. Cada grup és diferent, en funció de l’experiència, del temps que porta treballant plegat o l’edat de les persones que hi participen, i hem d’introduir elements diferenciadors des d’on definir i configurar la participació. Però això no ho podem fer des de la mirada adulta, sinó que ho hem de pensar conjuntament amb els infants i anar-ho avaluant a mesura que avancem com a grup.
Creus que hi ha d’haver formació en participació per a les persones educadores? Això també ens ajuda a perdre aquestes pors que comentàvem?
Amb el tema de la formació, crec que ens hem d’atrevir a fer formacions on també incloguem als infants. Entenent la formació com un espai de construcció col·lectiva de posicionament i estratègies per abordar una temàtica. Què vull dir amb això? Crec que és important generar amb els infants i joves un procés intern de reflexió al voltant de la participació per anar millorant en la pràctica, des de la pràctica i per a la pràctica. Un procés d’innovació col·laboratiu amb elles i ells.
Existeixen diverses formes de participació infantil, però a la pràctica potser no explorem prou aquesta diversitat.
Totes les formes de participació són imprescindibles, perquè totes tenen valor i incideixen en el nostre entorn i la construcció de la identitat ciutadana participativa. El que hauríem d’evitar és que un grup d’infants faci sempre el mateix procés, perquè llavors construïm un concepte molt limitat del que és la participació. Les formes de participació d’una entitat són múltiples i hem de permetre que siguin diverses i plurals. Des de les formes més bàsiques de participació simple, on l’infant està present però no té capacitat de decisió, fins a les formes més complexes de participació projectiva, on els infants s’impliquen de manera activa en el diagnòstic del grup, la ideació i definició d’una proposta, la planificació i organització del seu desenvolupament i la realització d’allò que s’ha planificat.
