Aquesta és la declaració presentada a l’Assemblea General del Moviment laic i progressista impulsada per totes les entitats del Moviment i l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Per Esplais Catalans és un pas endavant respecte les nostres intencions expressades a la resolució aprovada a la nostra passada assemblea «Per a la refundació del Moviment laic i progressista«. 

«El futur està per fer; el fem nosaltres cada dia, amb els nostres actes i decisions. I si aquests estan basats en la llibertat, l’optimisme i el compromís amb el progrés humà, no hem de tenir por de res. Aquest és el repte que assumim dos moviments educatius quan sumem les nostres forces, quan decidim cercar el bé comú.

Sumem perquè compartim horitzons i perquè volem aconseguir-los educant. El nostre horitzó és l’emancipació de tota persona, és la llibertat, és una vida bona i bella, sense traves materials, ni dogmatismes. El nostre camí és el de l’educació popular, a l’escola i al carrer, al llarg de tota la vida, amb tots els colors de la llum. Sumem perquè ens reconeixem i som la mateixa gent, la que construeix espais de llibertat, ahir, avui i demà. Construïm espais on es garanteixen la llibertat de l’ésser humà i on es faciliten les condicions per esdevenir persones sanes, autònomes solidàries i felices. Sumem perquè volem reclamar quotidianament a les institucions i a la societat un compromís col·lectiu en favor de l’educació i de la transformació de la realitat. Així unim esforços, cerquem el que ens és comú i explorem a fons el millor de la nostra tradició pedagògica per projectar-la cap al futur i donar-nos força per superar els desafiaments que tenim avui i demà.

Convoquem tothom a sumar-se a un nou moviment d’educació popular; en la millor tradició catalana i universal. La de l’educació i la cultura fetes des de baix, les que la gent construeix autònomament per emancipar-se. La de la tradició republicana, laica, lliurepensadora, democràtica: en definitiva l’educació popular. Una tradició que combina pedagogia i política i que molt lentament, amb enormes dificultats, amb avenços i retrocessos, s’ha vist reconeguda per les institucions i que ara torna a estar en perill. La tradició de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, la tradició de l’Escola Nova de la mestra Rosa Sensat, i la pedagogia progressista de Marta Mata. La tradició de l’escola catalana, pública, laica, coeducativa, democràtica. La tradició dels ateneus, la tradició de l’escoltisme i dels esplais. És una tradició que s’ha expressat i s’expressa, de múltiples formes, però que persegueix el mateix: que cada persona pugui decidir lliurement el seu present i futur amb els altres.

Serem més, molt més que la simple suma de voluntats, realitats i projectes, aquesta és la nostra riquesa. I tothom hi és convidat a continuar construint la Catalunya oberta, acollidora i fraternal.»