Ho fem infants, joves, monis i cada un dels animalons del bosc proper a la casa de colònies o del terreny de campaments… Tots i totes compartim una necessitat fisiològica bàsica: fer caca! Alguns jocs i dinàmiques que incloem al dia a dia dels campaments, les colònies i les rutes esdevenen una gran eina per treballar la comunicació i promoure espais per a parlar obertament de tots aquells temes que sovint no sabem com compartir amb els altres
Alhora, normalitzar-ho permet fer un seguiment de l’estat dels participants i fer prevenció de possibles malalties intestinals mentre es trenquen tabús i es desmunten alguns tòpics. Al Moviment Infantil de Vilafranca (MIV) alguns grups que marxen de campaments fan servir el “cagòdrom” per controlar d’una manera divertida com els infants, joves i monis van de ventre, sobretot els més petits: en una cartolina posen els noms de les persones participants i la col·loquen prop de les latrines, per a què elles mateixes puguin anar apuntant cada cop que fan caca. Al Garbí, les monis que s’ocupaven de la cuina durant els campaments del 2009 van idear el “cagòmetre”, quan van anar rebent més d’un avís d’infants amb mal de panxa. Preocupades per si hi havia algun aliment que els havia fet mal, van voler trobar una manera de fer-ne un seguiment: van penjar a un arbre que quedava al camí que duia a les latrines una gran graella amb tots els participants i els dies que duraven els campaments. A la tornada, podien qualificar la seva caca amb un gomet (de diferents colors en funció de la valoració que en feien!) i si era necessari apropar-se a la cuina a explicar-ho a les monis i adequar la dieta. El “cagòmetre” es va convertir en el tema preferit de conversa aquells campaments i una tradició que s’ha anat repetint any rere any. Ja tenen el cagòmetre preparat per marxar aquesta setmana! Al Puigcastellar la proposta del “kakòmetre” sorgeix d’una trobada amb els monitors del sector Baix Llobregat on compartint idees i experiències. Per tal d’afegir l’art al control de les caques dels infants (que fins llavors ja feien) i, amb la idea de «competir per la caca» (com a crítica al model competitiu de la societat actual) es proposa als infants una graella on, cada vegada que van al lavabo, poden avançar una casella i així, arribar a un nou nivell de caca. Els infants van al lavabo orgullosos i orgulloses dient «vaig a pujar un nivell» i durant l’activitat surten molts sinònims per dir «vaig a fer caca» i avancen les caselles sense complexes. Fa tres anys que fan el joc del kakòmetre funciona d’allò més bé i amb molt bons resultats. Per a treballar-ho, podem adaptar aquestes bones pràctiques als nostres esplais, treballar-ho des dels centres d’interès o des d’altres activitats i jocs. Per a moments tranquils o per iniciar alguna de les activitats, us proposem alguns contes que parlen obertament de les caques (i de les seves múltiples varietats):
- STALFELT, Perlina, El llibre de la caca, Ed. Empúries, 2003.
- LEMAITRE, RASCAL i PASCAL, Tothom fa caca, Ed. Corimbo, 2011.
- LAYTON, Neal i DAVIES, Nicola, Caca. Història natural de l’innombrable, Lynx Edicions, 2008.