Jo també he hagut d’escriure el projecte de curs perquè se suposa que “sóc més organitzada”.

Jo també he pensat que era millor que dinamitzés un noi perquè la seva veu s’escoltaria més.

Jo també he amagat la compresa quan m’anava a canviar.

Avui, un dia més, és el Dia de les Dones.

Perquè avui, com cada dia, és necessari alçar la veu per denunciar les desigualtats de gènere i reivindicar els drets de totes les dones. I des dels esplais també hi tenim un paper, el d’educar en el valor del feminisme, i contribuir així a construir una societat inclusiva i respectuosa. Per això, i sense oblidar que fem un treball dia a dia, fem servir el 8M com a altaveu de la causa. I sí: jo també he patit el patriarcat en primera persona.

Jo també m’he sentit assenyalada pels meus errors quan als meus companys (homes) no se’ls tenia en compte el mateix error. I m’han premiat menys per fer el mateix. A mi també m’ha tocat cuidar els infants pel fet de ser dona i m’han fet sentir la mami de l’esplai.
Jo també vull organitzar una gimcana guarra i espantar en un joc de por.
Jo també m’he cansat d’escoltar: “Plora com una nena.”
Jo també em sorprenc quan dius el mateix que jo, però jo, per ser dona, dic “una tonteria” i tu, per ser home, “una gran veritat”. A mi també m’han escollit l’última a l’hora de fer equips per jugar a un esport.
Jo també m’he passat tots els temps lliures fent trenetes. I també m’ha vingut de gust no fer res i no m’han deixat, encara que hi havia tres nois al costat dormint. A mi també m’han dit, pel fet de ser dona, “hi vas tu, no? Et necessita a tu”, quan un infant s’havia fet mal i se l’havia d’acompanyar al metge.
Jo també he convocat una reunió amb famílies i només m’han vingut mares.
Jo també he hagut d’escriure el projecte de curs perquè se suposa que “sóc més organitzada”.
Jo també vull menjar, però no puc perquè, després d’haver cuinat tot el dinar, estic servint la repetició als infants.
Jo també m’he preguntat: “Per què em miren a mi si tothom va sense samarreta?”
Jo també he pensat que el meu grup de monis estava genial i hi he hagut d’encabir un “referent masculí”.
Jo també he pensat que les dones tenim un “gen especial” per netejar culs.
Jo també he pensat que era millor que dinamitzés un noi perquè la seva veu s’escoltaria més.
Jo també he hagut d’alçar la veu en una assemblea perquè no em sentia escoltada.
Jo també he amagat la compresa quan m’anava a canviar.
Jo també m’he hagut de tirar a la piscina un dia que tenia la regla i em trobava malament.
Jo també he estat fent grups durant hores perquè cap noi volia ser monitor del grup de petits.

Per això, conscients que encara queda molt per fer i que els esplais som entitats de transformació social, des d’Esplais Catalans rebutgem:

  • L’estratificació de gènere, la jerarquia social entre homes i dones (en la diferència salarial i la distribució de les tasques, per exemple).
  • L’androcentrisme, la concepció que l’home és el centre del món.
  • El binarisme, el dogma que defensa l’existència de dos gèneres.

I, coneixent la realitat social en la qual vivim, ens comprometem a:

  • Educar els infants en el feminisme.
  • Fomentar processos de deconstrucció personal per erradicar els estereotips socioculturals repressius.
  • Combatre la societat patriarcal i heteronormativa.
  • Continuar treballant per una sexualitat sense tabús.
  • Promoure la coeducació, una educació sense sexismes ni discriminacions.
  • Enfortir la comissió de gènere per tal d’incorporar de manera transversal la perspectiva de gènere a l’entitat.
  • No oblidar la perspectiva interseccional i les diferents discriminacions (de procedència o origen, classe, orientació sexual, entre d’altres) que afecten les persones.

Des dels esplais tenim una tasca educativa per transformar la societat, i la societat que volem és feminista.