4-abril-2018
Autora: Alícia Aranda, monitora de l’Esplai Eixam de Rubí i participant en un SVE a Salzburg.
En aquest article, volia mencionar tant la repercussió de la vaga feminista a Salzburg com la visita que em van fer la setmana passada dues amigues de l’esplai, també monitores: la Laia Ribas i la Míriam Ondoño.
El 8 de març s’apropava i unes quantes altres voluntàries i jo vam assumir anar a la manifestació. Però quina sorpresa la nostra quan ens vam adonar que no n’hi havia cap, a Salzburg, capital de la regió! Estàvem molt decebudes, però això no ens va aturar. Inspirades en l’exemple de la repercussió de la vaga feminista a Catalunya i la resta d’Espanya, vam decidir muntar una petita protesta improvisada: penjant adhesius feministes per tota la ciutat, protestant amb pancartes al carrer principal i reivindicant la nostra indignació en veure tanta passivitat al respecte. Vam rebre alguns insults, alguns agraïments i moltíssimes fotos, però va valer la pena. Les meves companyes voluntàries volien també felicitar el gran moviment que hi va haver aquí, n’estem molt orgulloses.
Inspirades en la vaga feminista a Catalunya i Espanya, vam decidir muntar una petita protesta: penjant adhesius per tota la ciutat, protestant amb pancartes pel carrer i reivindicant la nostra indignació de veure tanta passivitat al respecte.
D’altra banda, volia comentar un altre fet rellevant per a aquest projecte, sobretot tenint el nom de “Creuant mirades”. La Laia i la Míriam em van venir a veure i vam aprofitar per fer una mica de turisme. Tot i això, el que els interessava més de tot era conèixer el meu projecte, de manera que divendres passat em van acompanyar al lloc on treballo amb infants refugiats. Vam tenir plena llibertat per planejar el que volguéssim. Aprofitant que era Pasqua i que a Àustria se celebra molt, vam decidir organitzar una petita gimcana amb peces de puzle amagades perquè, un cop les trobessin totes, poguessin muntar el puzle i trobar els ous de xocolata.
Per mi va ser genial poder tornar a organitzar i pensar els jocs de la mateixa manera que hauria fet a l’esplai, utilitzant molt poc material (ja que no rebem cap subvenció per a aquest projecte). A més a més, per fi va fer bon temps i vam poder jugar a fora. D’altra banda, va ser una mica més complicat trobar activitats d’esplai que requerissin poca explicació per ser enteses, ja que els nens no parlen gaire bé l’alemany, però en això la Laia i la Miriam em van ajudar molt. Els infants van participar plenament en totes les dinàmiques i van treballar conjuntament, cosa que de vegades els costa. M’alegro que la Míriam i la Laia poguessin formar part d’aquest projecte per un dia i que s’hagin endut aquesta experiència i intercanvi de maneres de fer cap a l’esplai i per a la vida en general. També em vaig adonar de la importància d’un company de colla constant, amb tanta motivació com tu mateix, a l’hora de preparar activitats complexes i llargues i per mantenir la motivació sempre al màxim.
Per acabar, vull remarcar el punt en comú d’aquestes dues històries: com d’important és tenir un company amb qui poder motivar-te i realitzar projectes junts amb tant de potencial. Si Salzburg no es mou, nosaltres la mourem.
