Després de la pressió unitària exercida pel sector de l’associacionisme educatiu, incloent-hi una jornada reivindicativa que va mobilitzar 5.000 persones, les entitats hem aconseguit firmar un acord amb la Conselleria de Drets Socials per garantir les nostres activitats i reconeixement social.
Les entitats de l’associacionisme educatiu hem aconseguit firmar un acord amb la Conselleria de Drets Socials que garanteixi les activitats al medi natural i el reconeixement real de la nostra tasca educativa i de transformació social. Una fita aconseguida després de la pressió unitària exercida des del sector arran de la crisi dels terrenys d’acampada, l’última una jornada reivindicativa el dissabte 1 de juny, la qual va mobilitzar 5.000 persones. Entre els aspectes que inclou l’acord hi ha actuacions per mitigar l’impacte derivat de les mesures restrictives de l’emergència climàtica de l’estiu sobre els campaments, la simplificació de tràmits burocràtics i l’augment del pressupost destinat a l’educació en el lleure de base voluntària i comunitària.
Aquest acord arriba després de diversos dies de reunions i negociacions entre la Conselleria i representants de les entitats signants: Acció Escolta de Catalunya, Esplais Catalans, Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans, Minyons Escoltes i Guies, Escoltes Catalans, Centre Marista d’Escoltes i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Des d’un primer moment les entitats ens hem esforçat per anar a l’una i coordinar les reivindicacions com a bloc. Una estratègia que ha servit perquè el Govern s’assegués a la taula per a negociar l’acord.
El document signat pacta dues línies principals de treball. D’una banda, actuacions per mitigar l’impacte derivat de les mesures restrictives de l’emergència climàtica sobre els campaments. En aquest punt s’hi inclou una nova línia de finançament per fer front els estudis hidràulics d’inundabilitat dels terrenys, així com els sobrecostos derivats de la reorganització dels campaments d’aquest estiu. També el desenvolupament d’un pla director per a garantir la viabilitat de les activitats de lleure a la natura en context d’emergència climàtica, establir un circuit àgil de gestió dels tràmits amb l’Agència Catalana de l’Aigua -responsable d’emetre autoritzacions d’acampada en la Zona de Policia de Lleres-, i creació d’un espai de seguiment operatiu sobre la situació dels terrenys d’acampada des del setembre de 2024.
D’altra banda, l’acord estableix actuacions de suport i reconeixement del lleure educatiu. En aquesta línia de treball s’hi integra el desenvolupament d’un full de ruta que protegeixi el model de lleure educatiu de base voluntària i comunitària. Aquest preveu el seu reconeixement social com a agent educatiu, l’augment del pressupost destinat, l’equitat en la participació i l’abordament de la problemàtica dels locals dignes per a les activitats. De la mateixa manera, inclou la posada en marxa d’un pla integral per enfortir la transversalitat del sector en el conjunt del Govern, garantint que es tinguin en compte les polítiques que els afecten a tots els nivells. També fixa el reforç de l’acompanyament administratiu, amb més simplificació i agilització en els tràmits, així com l’assentament d’un espai d’interlocució amb la Direcció General de Joventut per dissenyar les línies de suport a les activitats de lleure de la CONVO 2025.
Un acord que arriba tard i que deixa feina pendent
Les entitats tenim clar que aquest acord representa només l’inici d’un llarg camí a recórrer per dur a terme les accions acordades i resoldre les reivindicacions històriques de l’associacionisme educatiu. Així doncs, cal continuar treballant de manera col·lectiva i compromesa per garantir que les mesures es posin en pràctica i es tradueixin en millores reals.
Caldrà veure quins són els resultats tangibles en la implementació d’aquest acord, que considerem que arriba tard i no servirà, malauradament, per fer front a totes les conseqüències que se’n deriven per aquest estiu. Aquests no seran uns campaments normals, però agraim l’esforç de caps, monis, infants i joves per adaptar els seus projectes pedagògics a la situació generada.
A més, posem sobre la taula la complexitat de resoldre les problemàtiques cronificades que travessen l’associacionisme educatiu, com la manca de locals i l’estat d’aquests, la dificultat de fer ús de l’espai públic per excés de burocratització en els permisos i la precarietat juvenil que afecta la participació del jovent en espais associatius i voluntaris. Reivindiquen que és essencial abordar aquestes qüestions estructurals per garantir la sostenibilitat i el desenvolupament de les entitats educatives i de lleure a llarg termini.
