El passat dissabte 15 de maig va tenir lloc al centre de l’Escola Lliure el Sol la segona edició de les Jornades d’Interculturalitat, altre cop organitzades conjuntament per Casals de Joves, l’Escola lliure el Sol, Fundació Ferrer i Guàrdia i Esplais Catalans. Col·laboració que va portar el curs passat a la creació i publicació del Mapa d’Entitats i Traçant Vincles.

Gràcies a la relaxació de les restriccions a causa de la COVID-19, aquesta edició va poder-se celebrar de manera presencial. En total, hi van participar unes 30 persones de diferents sectors del món associatiu, cosa que va permetre connectar diferents visions d’aquest entorn.

En l’edició anterior, vam comptar amb expertes i experiències per tal de treballar com esdevenir entitats més diverses i promocionar la interculturalitat en les nostres associacions. Aquest any, les Jornades giraven entorn de treballar les narratives discriminatòries que ens envolten en els espais de lleure.

Què és una narrativa? Què són i com funcionen els marcs mentals? Com opera una narrativa discriminatòria? Com influeix l’imaginari social o els referents culturals en el nostre diàleg? L’objectiu d’aquestes jornades doncs, va ser aprendre a detectar narratives discriminatòries basades en imaginaris racistes sobre la diversitat cultural i així, aportar estratègies per l’elaboració de narratives transformadores i anti rumors. 

Ponència inicial: Edoardo Bazzaco

Les Jornades van començar amb la ponència inicial de Edoardo Bazzaco de Sos Racisme Catalunya. Sociòleg i coordinador membre de la direcció de SOS Racisme Catalunya i coordinador de projectes d’àmbit nacional i europeu sobre delictes i discurs d’odi. La xerrada va girar entorn com les paraules que utilitzem generen marcs interpretatius; quines són les metàfores que envolten la immigració, com per exemple, la utilització del llenguatge jurídic i administratiu que porta a la deshumanització de les persones que realitzen processos migratoris o la mirada d’“exotisme”. També es va parlar de la necessitat de revisar les nostres narratives buscant no reforçar mecanismes discriminatoris, utilitzant el pensament crític. Finalment es van compartir recursos. 

Espai d’experiències per aterrar la teoria

Tot seguit, després de la ponència inicial, les participants es van dividir en 2 grups els quals van poder escoltar i participar en diferents experiències de diversos col·lectius:

  • L’Àlvaro Ramírez i la Maria Creixell de Caravana Obrint Fronteres, node català d’una xarxa estatal formada per diferents organitzacions i col·lectius que treballen per a denunciar vulneracions de drets en zones frontereres, i reivindicar el dret a la llibertat de moviment de totes les persones. Van explicar-nos el seu projecte i com aquest pretén atacar a les causes estructurals del racisme institucional. 
  • La Sara Montesinos i en Martí Albesa de l’Agència Talaia, agència de comunicació que ens va presentar el documental: 18+1, una sèrie que dóna veu als joves migrants. 
  • La Rabha Et taouil Cherkaoui, la Samah Asttaf Kadili i la Chloë Natalie Sarah FitzGerald de (Re)Acciona, grup de treball antiracista de les Terres de l’Ebre, van explicar-nos a través de quines accions donen visibilitat a les situacions discriminatòries i quines estratègies fan servir per deconstruir els discursos discriminatoris en espais com les escoles, centres esportius, entre d’altres.
  • Chaimae Benlemchkraf i Mohammed Oiraq de Prollema, ens van presentar la proposta de la qual formen part, adreçada a joves migrats en situació d’exclusió social severa, que els i les capacita, a través de l’ensenyament de la seva llengua materna.

Per tancar les Jornades, els dos grups d’experiències van fer una dinàmica per recollir i aterrar el que s’havia compartit durant el matí, que després es va posar en comú entre totes les assistents. 

Aquesta jornada formativa ha tingut una valoració molt positiva i amb ganes de que perduri en el temps!