“La Sobirania Alimentària és el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques agràries, laborals, pesqueres, alimentàries i sobre la terra de manera que siguin ecològica, social, econòmica i culturalment apropiades per ells i les seves circumstàncies úniques. Això inclou el veritable dret a l’alimentació i producció dels seus propis aliments (…) i a la capacitat d’autoabastir-se a ells mateixos i a les seves societats”.

Aquest concepte, que va ser impulsat el 1996 pel moviment internacional de camperols La Vía Campesina, amaga molts matisos i interpretacions diverses i ens va servir de punt d’origen per arrencar les terceres Jornades Ambientals organitzades per la Comissió Reduint Petjada d’Esplac, que van tenir lloc el passat 16 d’octubre al Casal de Joves del Guinardó.

El matí va començar amb les ponències dels diferents convidats. En Quim Muntané, estudiant d’últim curs de Ciències Ambientals, vinculat a l’Escoltisme i membre d’Ambient Crític i col·laborador de la revista Soberanía Alimentaria, va trencar el gel definint un marc teòric comú i intentant respondre a les preguntes: Què és la sobirania alimentaria? Per què és important? Quins reptes i oportunitats ens planteja? Les respostes, sempre obertes, insistien en fugir de dogmatismes i generar debat –millor ecològic o de proximitat?-, adaptar-nos als diferents contextos i millorar les polítiques públiques per promoure circuits alternatius i l’accessibilitat.

Després va intervenir la Caterina Hernández, de la cooperativa de consum Germinal, del barri del Farró de Barcelona per parlar-nos del seu projecte. Germinal, que va néixer el 1993, va ser la primera cooperativa de consum de Barcelona (i la tercera de Catalunya) i actualment compta amb la participació de 40 famílies. La frase “Ecològic no és prou” resumeix el seu ideari i reivindica la seva lluita per un consum agroecològic, de proximitat i just i, per tant, en pro de la sobirania alimentària.

Va finalitzar el torn de ponències en Gerard Casadevall, de la Xarxa d’Aliments de Gràcia i exmonitor de l’esplai GMM. En Gerard va compartir l’experiència de la Xarxa, que ja té més de 3 anys, i que té com a objectiu acabar amb el gran malbaratament alimentari que es fa des dels comerços. Va explicar com estableixen relacions de reciprocitat amb aquests comerços, ajudant a les botigues i els seus horts en les tasques que necessiten, com a forma d’agraïment. També va explicar que la Xarxa la formen persones de tota mena i s’allunya de la visió caritativa del Banc d’Aliments, tant pel que fa a pràctiques com a filosofia i objectius.

El debat posterior va girar entorn de les ponències anteriors, fent un èmfasi especial en el paper que hi poden jugar els esplais i les entitats de lleure educatiu. Tant les participants com les ponents van remarcar la importància de la temàtica en les nostres vides però també en la de les futures generacions. Totes coincidien en que l’alimentació és un acte polític i per tant una responsabilitat individual i col·lectiva. Els i les monitores també van aprofitar l’espai per compartir bones pràctiques, dubtes i diferents activitats per treballar la temàtica amb infants i joves. També es va parlar de temes més pràctics, de com organitzar-se i quines eines serien útils per a fer un consum més conscient en l’alimentació a l’esplai.

El matí va acabar amb un dinar a càrrec del càtering La Teva Barra, que va oferir una paella vegana amb producte agroecològic de proximitat. I després del cafè, la tarda va continuar amb un joc de rols per posar en pràctica coneixements i poder compartir maneres de fer. Els i les participants representaven grups d’esplai que organitzaven esdeveniments quotidians: dinar amb les famílies, menjar als campaments o la creació d’una activitat d’hort amb fons pedagògic, segons el grup. Després d’una bona estona i havent hagut de fer front a imprevistos, els participants van poder finalitzar la planificació de les activitats i es van posar en comú idees i recursos.

(Crònica de Júlia Hosta Cuy i la Comissió Reduint Petjada)