Tres perfils diferents, tots ells vinculats activament a l’esplai, representaran la realitat dels esplais catalans al documental “Tranformar educant”, que actualment està en fase de pre-producció.
Des d’Esplais Catalans estem impulsant un projecte de gran envergadura, que passa per la recuperació de la memòria històrica dels esplais, copsada en l’estudi “Transformar educant: Una història dels esplais catalans”, i la creació d’un documental que generi discurs sobre el present i el futur dels esplais. Per a fer possible l’edició del llibre i part del documental hem engegat una campanya de micromecenatge per a recollir aportacions de tota mena i amb recompenses que no us podeu perdre.
Així, lluny de fer un retrat de la nostra federació i el seu funcionament, volem anar més enllà i donar imatges a tots aquests valors que encarna el lleure associatiu laic a Catalunya. La productora barcelonina Camille Zonca treballa actualment en l’elaboració del guió d’aquest projecte, per a encarar els rodatges a l’estiu i poder enllestir la pel·lícula a la tardor d’aquest any. El resultat serà un documental amb un format que barreja l’observació de la realitat i les entrevistes a les protagonistes, així com l’ús d’arxiu històric i recent, d’uns 30 minuts de durada.
Com podem retratar, però, tot el que representa l’esplai? Està clar que és una tasca difícil i que un sol retrat mai serà representatiu de la diversitat dels esplais al nostre territori. Tanmateix, el guió el documental ha volgut basar-se en tres perfils diferents – i grans pilars de l’esplai – per mostrar bé aquesta riquesa. Aquests perfils també ens permeten posar de manifest les diferents etapes de l’esplai, les persones que hi participen des de postures i maneres diferents i les diferències de fer i ser de cada centre. Els infants, primers protagonistes de l’esplai, juntament amb les monitores i les famílies, representen aquest triangle – o aquesta xarxa – que dia a dia fa possible un lleure que educa i transforma. Per la importància que tenen cadascun d’aquests perfils, conjuntament i de manera separada, creiem oportú retratar-los i retratar així la seva realitat. L’infant representa la vivència primera de l’esplai; la monitora és el puntal actiu que fa possible les activitats de dissabte i els campaments i colònies i les famílies es volquen en un projecte en el qual confien i amb el que també participen activament.
Andrea i Lamin (Esplai La Tribu) | El treball amb les joves i l’arrelament al barri
L’Andrea té 22 anys i ha format part de l’esplai des que en té memòria.
La seva família ha estat implicada des de sempre en el moviment esplai i l’esplai ha estat des de l’inici, molt implicat al barri on viu l’Andrea. És un barri que es va construir amb l’arribada de la immigració espanyola els anys 60 i 70 i que durant molt de temps va ser escenari d’esforçades lluites i reivindicacions obreres. Fa uns anys, el barri també s’ha convertit en l’habitat d’altres immigrants que ara prove- nen sobretot del nord d’Àfrica i d’Amèrica del Sud.
Per l’Andrea, ser monitora d’esplai és una manera de fer política molt en contacte amb el carrer, creu que per canviar les coses s’ha de fer de base i de manera contínua. I ho fa cada dissabte, influint en la formació del grup de joves del que és responsable.
En un espai on hi conviuen persones d’origens tant diferents, l’esplai és un punt neuràlgic de riquesa i diversitat, i alhora un element molt important per a la cohesió social del barri. Les monitores de La Tribu representen també aquestes característiques i treballen dia a dia amb el carrer com a base i el barri com a punt de trobada i aprenentatge. El grup de joves és, doncs, un element clau per a la participació més enllà de l’esplai (a les festes majors, en activitats diverses, en espais d’oci…) i un conjunt representatiu del barri de Molins de Mataró.
En Lamin sembla que s’hagi d’estar a l’esplai tota la vida. Va començar als 6 anys com infant i ara ja fa 8 que és monitor. És la mà dreta de tota la resta de monitres, figura imprescindible a l’assemblea. Com l’Andrea, està molt arrelat al barri i creu que la millor manera de millorar el lloc on viu és transmetre als joves els valors que defensa l’esplai.
El barri dels Molins és el seu camp de batalla.
Dolors i Carles (Esplai Espurna) | De la fundació a l’organització de les famílies
La Dolors i el Carles són una parella que ha estat relacionada amb el moviment esplai des del 1975 fins l’actualitat, ininterrompudament. Quan tenien 18 anys van decidir, amb una colla d’amics, que volien fer alguna cosa útil per la societat, implicar-se en el món on vivien. Van decidir que farien un grup d’esplai per als nens del barri on vivien, a Sants, Barcelona. Allò va ser l’inici de l’esplai Espurna, un esplai amb 40 anys d’història que actualment continua essent un actiu del barri i que fins i tot té llista d’espera.
Eren molt joves però tenien clars els valors que volien transmetre als infants: la laicitat, el respecte, la col.laboració i la catalanitat, entre d’altres. Són conscients del que ells van aconseguir aportar a la societat, però sobretot tenen clar que el ser monitor aporta un
creixement personal que és molt difícil de trobar enlloc més.
Durant 10 anys van ser monitors actius de l’esplai, després van passar a ser pares: els seus quatre fills han anat a l’esplai i gairebé tots han sigut monitors durant diversos anys. Actualment, el més petit, en Samu, té pensat d’anar a fer d’ajudant de monitor durant les colònies que l’esplai fa cada estiu. Com que no s’ha pogut implicar com a monitor titular durant tot l’any, aportarà el seu temps durant les vacances d’estiu per acabar d’escriure un dels darrers capítols de la relació de la família amb l’Espurna.
Tant el Carles com la Dolors es van dedicar professionalment a la docència: els dos fan de mestres en escoles de primària.
Anna i Berta (Esplai Roques-Albes) | Infància: vivències i relleu
L’Anna i la Berta son dues germanes de Sallent, al Bages, que estan boges per l’esplai. L’Anna ja té 12 anys i va ser la pionera. La Berta, des de sempre, ha volgut anar-hi. Ara ja és el segon any i fins i tot ja va anar de campaments l’estiu passat.
Per a elles els campaments que fan a l’esplai Roques Albes és el millor moment de l’any: se’n van una colla de 50 infants i joves amb una desena de monitores a viure 12 dies en una tenda de campanya, al mig de la muntanya.
Tant per l’Anna com per la Berta, les seves monitores son les seves heroïnes: n’hi ha que estudien per ser metgesses, n’hi ha que saben tocar la guitarra. Són els seus companys i punts de referència. Per això l’Anna té molt clar que quan faci els 18 anys serà monitora: per ensenyar a altres infants els valors que ella ha après a l’esplai.
Al llarg d’aquest estiu, l’equip de Camille Zonca farà un seguiment d’aquests personatges en activitats diferents i representatives de l’esplai. El documental, per tant, contarà amb un retrat d’uns campaments, de l’organització d’unes festes majors o la trobada amb antics fundadors d’un esplai i la participació de les famílies en el quotidià esplaiero. La nostra intenció, doncs, és la d’aconseguir una visió global de totes aquestes peces que conformen la nostra realitat.
Seguiu el projecte al
nostre web i a les xarxes, buscant l’etiqueta
#TransformarEducant. Encara teniu uns dies per a
col·laborar amb la campanya de Verkami per a fer possible l’edició del llibre i el documental entre totes!
