Càpsules formatives
Els esplais d’Esplac podeu demanar una càpsula formativa de l’Escola Lliure el Sol cada any de manera gratuïta (subvencionada per Esplac). Les càpsules formatives són formacions sobre una temàtica concreta que podeu treballar amb el vostre equip de monis o amb monis d’altres equips.
COM LA DEMANEM?
- Poseu-vos en contacte amb la vostra Coordinadora de Projectes del Sector (CPS) per fer la demanda (mínim dos mesos d’antelació).
- El mínim requerit són 10 persones per les formacions d’esplai i 15 les de sector.
En aquesta pàgina trobareu totes les càpsules definides i organitzades per temàtica.
Teniu la informació detallada sobre les càpsules per esplai i sector i l’explicació de com demanar-les al document llarg del Catàleg Marta Mata.
INDEX INTERACTIU
El projecte educatiu (PE) és un document que inclou els trets d’identitat del centre, els principis pedagògics, els principis organitzatius i el projecte lingüístic. En aquest document s’especifiquen els objectius i les prioritats d’actuació de l’entitat i serveix de base per totes les accions educatives. En aquesta càpsula es descriuran aquells aspectes necessaris per elaborar o revisar el projecte educatiu i es donaran eines per poder-ho fer de forma satisfactòria.
Objectius
- Comprendre la importància del projecte educatiu en l’entitat.
- Conèixer l’estructura del projecte educatiu • Adquirir eines per a la l’elaboració i avaluació de projectes
Continguts
- Conceptualització. El projecte educatiu.
- Principis pedagògics.
- Estructura i elaboració.
- Entorn Durada
- Objectius.
- Activitats i calendari.
- L’avaluació del projecte
- Participació i organització en l’elaboració i revisió del projecte educatiu.
- Recursos i estratègies per a l’elaboració i la revisió del projecte educatiu.
Aquesta formació pretén abordar l’educació en el lleure des d’una perspectiva històrica per entendre el present i identificar reptes del futur. Per això, es posa el focus en entendre d’on sorgeix el lleure, quina ha estat la seva evolució i quina és la seva relació amb el context sociopolític on s’emmarca. La formació vol explorar l’evolució pedagògica i organitzativa del lleure, descobrint els objectius, metodologies i maneres de funcionar que han existit al llarg de les darreres dècades, diferenciant entre els diferents àmbits on s’ha fet – i es fa – lleure. També es presenten transformacions en el perfil sociodemogràfic que ha participat d’entitats i activitats de lleure, així com dels debats més significatius que han existit.
Objectius
- Conèixer la trajectòria històrica de l’educació en el lleure a Catalunya des del seu naixement fins al present.
- Familiaritzar-se amb els principals debats pedagògics, organitzatius i polítics que ha tingut el lleure educatiu.
- Identificar reptes actuals i futurs de l’educació en el lleure a partir d’una mirada històrica.
Continguts
- Lleure educatiu: de què estem parlant?
- Associacionisme educatiu
- Altres models de lleure
- Breu història de l’educació en el lleure a Catalunya
- Context sociopolític del sorgiment del lleure
- Funció social i política
- Tendències pedagògiques
- Educació per a la transformació social
- Debats històrics en el lleure
- Pedagògics
- Organitzatius o Polítics
- Reptes actuals i futurs: quin lleure volem?
L’escoltisme o mètode escolta és una proposta d’educació en el temps lliure que té com a missió contribuir a l’educació dels infants, adolescents i joves per tal de participar en la construcció d’un món millor on les persones s’autorealitzin com a individus i juguin un paper constructiu en la societat. L’escoltisme que es basa en la Llei escolta, una proposta de valors comuna a l’escoltisme arreu del món i la promesa, la invitació personal a cada infant, adolescent o jove a comprometre’s lliurement davant dels seus companys per treballar per ser millor persona.
Objectius
- Familiaritzar-se amb la trajectòria i el moment actual del moviment escolta
- Conèixer els pilars del mètode escolta: la llei escolta i la promesa.
- Adquirir eines i recursos per aplicar el mètode escolta a l’entitat.
Continguts
- Naixement i referents pedagògics (Robert Baden-Powell).
- Els pilars del mètode escolta:
- La llei escolta o La promesa.
- L’escoltisme a l’entitat.
- Organització
- La pedagogia del projecte.
Les eines didàctiques són tècniques i activitats que ens ajuden a la nostra tasca educativa, a l’hora de transmetre valors, treballar actituds i continguts o descobrir l’entorn entre d’altres. Existeixen moltes eines didàctiques diferents: els jocs, el teatre, l’excursionisme, l’espiritualitat, els tallers, la música, els cinefòrums… en aquesta càpsula coneixerem i aprendrem diferents eines per aplicar amb els infants i joves.
Objectius
- Conèixer les principals eines didàctiques
- Obtenir recursos i eines per treballar amb infants i joves
Continguts
- Les eines didàctiques a l’educació en el lleure
- Diferents eines per a un mateix objectiu. Tipologies d’eines.
- El conte com a eina educativa
- El centre d’interès o eix d’animació
- L’expressió plàstica com a recurs pedagògic
- Expressió Corporal: teatre, teatre de l’oprimit.
- La música i les danses com a eina educativa i element de motivació i cohesió
*En fer la demanda caldrà especificar quina o quines (màxim dues) eines didàctiques voleu treballar.
Les alternatives al càstig ens ajuden a la nostra tasca educativa, a l’hora de transmetre valors, treballar actituds i relacionar-nos de manera agradable, coherent i des del vincle.
Existeixen moltes reflexions darrere de la construcció d’alternatives: la relació entre fet i conseqüència natural, el treball del vincle, la Comunició No Violenta… en aquesta càpsula coneixerem i aprendrem diferents eines per aplicar amb els infants i joves.
Objectius
- Conèixer la importància de buscar una alternativa als càstigs tradicionals.
- Reflexionar al voltant de la diferència càstig i conseqüència.
- Reflexionar al voltant dels conceptes: límits, vincle i coherència.
- Descobrir els punts febles personals i fomentar el treball en equip.
- Obtenir recursos i eines per treballar amb infants i joves.
Continguts
- La importància de l’alternativa al càstig: Per què?
- Diferència càstig i conseqüència: buscant la coherència. Conceptes relacionats: o Límits. o Vincle.
- Activadors: allò que ens posa a la defensiva o ens fa sentir desempoderades.
- El treball en equip.
- Recursos i eines per treballar amb infants i joves: Comunicació NoViolenta.
Els límits són consubstancials a la vida i, per tant, hem d’acceptar-los i treballar-los de la manera més responsable possible. En aquest sentit, els límits han de servir per donar suport al creixement dels infants i adolescents, i en cap cas per anar en contra seu. Per això, diem que els límits serveixen per vincular-nos amb l’altre, no per allunyar-nos-en. Però sabem des d’on posem els límits? Podem exercir la gestió de l’autoritat i el poder amb comoditat o sentim malestar? Quines emocions se’ns desperten quan ens enfrontem a un límit? Aquesta formació dona eines per repensar la manera com posem límits en la nostra tasca educativa amb infants i joves. I ho fa en una
Objectius:
- Prendre consciència de les creences que tenim sobre els límits i de com ens hi relacionem.
- Reflexionar sobre els valors que han de guiar el treball amb límits per fer-ne una bona gestió.
- Conèixer l’enfocament de la Comunicació No Violeta per treballar els límits.
- Desenvolupar estratègies per treballar els límits amb infants i joves.
Continguts:
- Creences i imatges que tenim sobre els límits
- Educar amb els límits
- Des d’on em relaciono amb els límits?
- Valors i treball amb límits
- Bona gestió dels límits
- Posicions tòxiques del Triangle Dramàtic
- Comunicació No Violenta com a eina per posar límits
- Treball de casos amb infants i joves
Quin ús fem de les xarxes socials i les tecnologies digitals? I quin hauria de ser el nostre paper com a educadores a l’hora d’acompanyar infants i joves en els usos que en fan? És evident que vivim en un món hiperconnectat, on les pantalles són omnipresents i on les xarxes socials esdevenen eines indispensables per comunicar-nos i relacionar-nos. Acceptar això implica reflexionar sobre la nostra identitat i petjada digital, així com sobre els efectes que tenen les tecnologies per a la nostra salut. En aquesta càpsula formativa abordem les pantalles i les xarxes socials des d’una mirada pedagògica, aportant eines per generar espais de reflexió i acompanyament a les entitats.
Objectius:
- Reflexionar sobre els usos de les tecnologies digitals i les xarxes socials individualment i en el nostre entorn.
- Conèixer les implicacions socials i per a la salut del fet de relacionar-nos i informar-nos en el món virtual.
- Descobrir estratègies per a un acompanyament pedagògic en l’ús de les pantalles i les xarxes.
Continguts:
- Anàlisi dels usos de les tecnologies digitals i les xarxes socials
- Usos personals
- Entre infants i joves de l’entitat
- Explorem el món virtualIdentitat digital i petjada digital
- Dret a la informació vs bulos, fake news i discursos d’odi
- Relacions digitals vs aïllament social i ciberbullying
- Impactes en la salut
- Addició
- Ansietat
- Estratègies per treballar les pantalles i les xarxes socials amb infants i joves
Anem d’excursió amb la nostra entitat? Sabem planificar una ruta o travessa? Per què pugem muntanyes? Com és la relació entre l’associacionisme educatiu i l’excursionisme? I, sobretot, com volem que sigui? L’excursionisme ens permet sortir de la nostra zona de confort i no només ens allunya de la contaminació i ens obre la porta a paisatges que aprenem a estimar, sinó que ens permet reconnectar, contemplar i prendre consciència d’allò que ens envolta. Però, tenim clar quins principis pedagògics hi ha al darrere? I sabem tot el que hem de fer per organitzar una excursió interessant, adequada i segura?
Objectius:
- Conèixer les possibilitats i oportunitats de l’excursionisme com a eina didàctica
- Reflexionar sobre la relació entre l’associacionisme educatiu i l’excursionisme
- Aprendre a planificar una excursió.
- Adquirir tècniques de seguretat i orientació a la muntanya
Continguts:
- L’associacionisme educatiu i l’excursionisme. Per què caminem?
- L’educació ambiental durant les excursions i sortides. La descoberta de l’entorn natural.
- Planificació d’una excursió. Què cal tenir en compte?
- Tipologia d’excursions i d’activitats a l’entorn natural.
- Tècniques d’orientació. El mapa, la brúixola i recursos tecnològics.
- Seguretat a la muntanya. Gestió del risc.
- Recursos per planificar una excursió. Anem preparats, Guia de Rutes.
Aquesta formació parteix d’una crítica a l’adultcentrisme per a fer una introducció a les diferents maneres d’entendre la participació infantil, les condicions perquè es doni i els diferents models per mesurar-la, així com metodologies i estratègies per treballar-la. Es fa un èmfasi en l’assemblearisme infantil com a espai de participació per excel·lència dels infants a les entitats. També es reflexiona sobre les relacions en els contextos educatius des de la perspectiva de la participació viscuda des d’un mateix i en el context del grup.
Objectius
- Introduir els conceptes d’adultcentrisme i participació, així com els aspectes que l’envolten.
- Analitzar les possibilitats participatives de la pròpia entitat.
- Dissenyar estratègies i oferir eines i recursos pel foment de la participació, centrant-se en l’assemblearisme infantil.
Continguts:
- Conceptualització. Definicions d’adultcentrisme i de participació. L’escala de participació.
- Les protagonistes de la participació en el context de l’educació en el lleure.
- Estratègies: treball per projectes i participació, autonomia i responsabilització progressiva en funció de les edats.
- Assemblearisme infantil: una escola de ciutadania i un espai de creixement personal.
- Bones pràctiques, debats i tensions al voltant de la participació infantil.
L’adolescència és l’etapa vital de la transició de la vida com a infant a la vida adulta. Implica, necessàriament, canvis i inestabilitat. Els i les adolescents estan immersos en la recerca d’una nova identitat i del sentit de la seva existència.
El treball educatiu amb joves i adolescents suposa tot un repte pels equips educadors. La capacitat que tinguin de donar respostes a les necessitats d’aquesta etapa vital, i la capacitat de mantenir a algun d’aquest joves en el projecte, per continuar-lo, són dos dels pilars claus a través dels quals hauran de moure’s els monitors i monitores amb la seva proposta educativa.
Amb aquesta proposta formativa donem les eines teòriques i pràctiques perquè els equips pugin fer aquest acompanyament educatiu als seus adolescents.
Objectius
- Conèixer els conceptes bàsics relacionats amb l’adolescència.
- Elaborar estratègies i oferir recursos per treballar amb adolescents.
- Prendre consciència de la importància que tenen els adolescents en les nostres entitats pel que fa el relleu generacional.
- Dissenyar estratègies per treballar amb adolescents en els contextos de l’educació en el lleure.
Continguts
- Conceptualització: adolescència, autonomia, psicologia evolutiva, necessitats i interessos, motivacions i emocions.
- Trets psicològics i sociològics de l’adolescència, començant pel record de la pròpia adolescència i acabant per la caracterització de la població amb la que es treballa o es vol treballar.
- Anàlisi de la metodologia de treball a l’esplai en relació a l’adolescència .
- Metodologies i eines per treballar amb adolescents. Difusió dels recursos pedagògics existents per treballar amb aquesta franja d’edat.
L’essència de les entitats de base voluntària és la participació. Les integrants dels equips de monis, caps i casaleres destinen part del seu temps a assumir diferents tasques i d’aquesta manera tiren endavant el projecte. Però garantir la participació no és senzill, i menys en un context marcat per la precarietat juvenil, l’augment dels problemes de salut mental, la falta de temps, les plurimilitàncies… Com entenem el compromís i com podem fomentar-lo de manera sostenible per a tothom que forma part de l’entitat? Com tenim en compte les necessitats individuals i col·lectives? I de quina manera incorporem les cures i la dimensió emocional en aquests processos? Aquesta càpsula posa sobre la taula els reptes del compromís en contextos associatius per generar un espai de reflexió entre les persones voluntàries d’entitats.
Objectius
- Promoure la reflexió sobre el compromís a l’entitat.
- Facilitar eines per millorar la participació interna a l’entitat, tenint en compte les necessitats individuals i col·lectives.
- Incorporar una mirada de cures en els processos participatius a l’entitat.
Continguts
- Anàlisi del context de participació a l’entitat:
- Com entenem el voluntariat?
- Què ens fa participar? Motivació, vincles, compromís.
- Què dificulta la participació? Temps, recursos, necessitats individuals.
- Compromís a l’entitat
- Definicions i debats.
- Necessitats individuals vs necessitats col·lectives.
- Foment del compromís sostenible.
- Eines de participació
- Espais i canals de participació.
- Transparència, comunicació interna i relleu.
- Incorporem les cures.
Tenim clar que som assembleàries i que el màxim òrgan de presa de decisions és l’assemblea ho tenim molt clar. Però com prenem els acords? Qui prepara les assemblees? L’assemblea és un espai de debat on es pot parlar de tot? Tothom té la possibilitat de dir-hi la seva? Són útils les hores dedicades a l’assemblea?
En aquesta formació coneixerem eines I estratègies per fer facilitar la presa de decisions en assemblea I per planificar reunions útils pel projecte.
Objectius
- Donar una visió àmplia de l’assemblea i les múltiples formes que pot adoptar.
- Donar eines per promoure la participació activa dels i les membres.
- Treballar la preparació d’una assemblea en funció dels temes a treballar.
Continguts
- L’assemblea com a espai de participació
- Tipus de reunions I assemblees
- Estructura:
- L’ordre del Dia
- L’Acta
- Mecanismes de presa de decisions
- Dinamització:
- Rols: moderació / control del temps / secretari/a…
- Eines per a promoure la participació
Aquesta formació té per objectiu aprendre les tècniques necessàries perquè les reunions i els debats a l’entitat es vehiculin a través d’un diàleg fluid i constructiu, tot superant els errors i obstacles que dificulten una comunicació assertiva, eficaç i eficient.
Objectius
- Posar en pràctica, mitjançant el debat, la capacitat de reflexió i de crítica.
- Adquirir un millor domini de la capacitat d’expressió i d’argumentació.
- Treballar la concepció col·lectiva de la reflexió i el coneixement.
- Treballar l’escolta activa i comprensiva.
Continguts
- Què significa discutir/debatre?
- Eines per un diàleg enriquidor
- Identificació i anàlisi d’errors habituals
- Comunicació no violenta: escolta activa i assertivitat
Amb aquesta formació es vol potenciar el treball de reflexió sobre el rol de les famílies a l’entitat per tal de trobar estratègies, recursos i eines per treballar amb ells durant tot l’any, fomentant la seva participació.
Objectius:
- Introduir l’educació integral com a marc des del qual enfocar el treball amb la família a l’esplai.
- Reflexionar sobre la relació entitat- família: què ens aporta, què els aportem.
- Prendre consciència de la importància que tenen les famílies pel desenvolupament del projecte educatiu.
- Elaborar estratègies i oferir recursos per treballar amb les famílies
Continguts:
- Què és l’educació integral: definició i conceptes clau.
- La relació família-esplai: necessitats i interessos d’uns i altres
- La participació de les famílies a l’esplai: espais, graus i límits de participació. Són suficients?
- La participació de les famílies: treball concret sobre l’elaboració de l’ideari i el projecte educatiu.
- La comunicació entre les famílies i l’entitat: revisar quins canals i llenguatges utilitzem en la comunicació i com millorar-los.
- Com treballar la diversitat amb les famílies.
- Difusió dels recursos pedagògics existents referents a la participació de les famílies en entitats educatives.
La formació vol esdevenir un espai d’anàlisi de les nostres relacions dins el teixit associatiu de l’entorn proper per tal de millorar les nostres relacions i treure el màxim profit de les estructures participatives. També s’emmarcaran la possibilitat de construcció de projectes comunitaris i en relació amb l’entorn més immediat. Es presentaran a més les possibilitats de participació en el marc de les nostres federacions.
Objectius:
- Donar a conèixer les principals estructures participatives de les associacions catalanes.
- Descobrir els avantatges de col·laborar amb altres associacions.
- La participació i les relacions al nostre territori d’actuació.
- Donar a conèixer quins són els òrgans de participació d’Esplac –AEC –ACJ i el per què de la seva existència
Continguts:
- Què és el treball en xarxa i perquè és important?
- L’acció comunitària. Coneixem el nostre entorn?
- Amb qui ens podem relacionar?
- Com establim les nostres relacions?
- Principals estructures participatives de les associacions catalanes.
- Els òrgans de participació de les nostres federacions.
La gestió d’equipaments per part d’entitats juvenils o agrupacions d’entitats pot convertir-se en un gran repte. En aquesta càpsula coneixerem models de gestió, centrant-nos en la gestió ciutadana/comunitària, i treballarem els elements a tenir en compte per tal de garantir unes bones pràctiques i un impacte positiu tant per l’entitat o entitats gestores com pel territori.
Objectius:
- Conèixer el model de gestió comunitària d’equipaments
- Proporcionar a les participants eines per a una bona gestió d’equipaments.
- Conèixer el Balanç Comunitari com a eina de millora.
Continguts:
- Models i exemples de gestió d’equipaments
- La gestió ciutadana/comunitària d’equipaments públics
- Qualitat democràtica
- Participació interna
- Treball en xarxa i impacte en el territori
- Balanç Comunitari, una eina per la millora
- Com afrontem la gestió d’un equipament des de l’entitat?
- Elements a tenir en compte i problemàtiques habituals
- Bones pràctiques
Aquesta formació aborda el rol de les famílies a l’entitat per trobar estratègies, recursos i eines per treballar amb elles, fomentant la participació i el treball en xarxa. En concret, se centra en com tractar temes complexes com els casos d’abús sexual infantil, les agressions i d’altres conflictes que puguin sorgir. Es tracta de temes que costa tractar amb les famílies pel caire delicat que poden tenir, motiu pel qual és important saber abordar-los, comunicar-los i treballar-los.
Objectius:
- Introduir l’educació integral com a marc per treballar amb les famílies a l’entitat.
- Prendre consciència de la importància que tenen les famílies en el creixement i desenvolupament dels infants i joves.
- Reconèixer què és l’abús sexual infantil i què són les agressions, contextualitzant-les a les entitats.
- Elaborar estratègies i oferir recursos comunicatius per treballar aquests temes amb les famílies.
Continguts:
- Què és l’educació integral: definició i conceptes clau.
- Què és l’abús sexual infantil i les agressions. Definicions bàsiques. Circuits de derivació en cas d’intervenció i paper de la família.
- La relació família-entitat: necessitats i interessos en el context d’una agressió i/o conflicte.
- La comunicació entre les famílies i l’entitat: revisar quins canals i llenguatges utilitzem en la comunicació, quin missatge volem transmetre i quin és l’objectiu en cas d’agressió o detecció d’una situació d’abús, una agressió o un conflicte.
- Estratègies per a la comunicació de temes complexes amb les famílies.
Amb aquesta formació es vol donar eines a l’entitat per a la definició o revisió de l’ideari. A partir de l’anàlisi de l’entorn més proper i del posicionament de l’entitat podem construir un full de ruta que ha de servir de base per a qualsevol acció de l’entitat. Es donaran a conèixer diferent recursos i estratègies per tal de fer aquest procés i propostes per integrar-hi la visó de tots els perfils que participen de l’entitat
Objectius
- Comprendre l’entorn proper des d’on s’educa.
- Reflexionar sobre la rellevància de l’educació en el lleure com a eina de transformació
- Conèixer què és un ideari, exemples i estructura.
- Donar a conèixer eines i recursos per a la definició o revisió de l’ideari.
Continguts:
- Anàlisi de la realitat. Com és el nostre entorn proper? Des d’on mirem?
- Educació i política. La relació entre educació i política. La transformació social com un dels eixos principals de l’educació en el lleure.
- Què és un ideari: definició, exemples i debat. Per a què serveix?
- Valors. Són importants?
- Construir o revisar un ideari.
- Recursos i estratègies. Participació.
L’Educació per a la Justícia Global (EpJG) és un paradigma educatiu que proporciona eines per qüestionar i transformar de manera crítica el model social, polític i econòmic existent. Per fer-ho, des de l’EpJG es vinculen les accions locals amb la seva dimensió global, i també es posa el focus no només en els continguts d’aprenentatge (què), sinó també en la metodologia (com). L’EpJG es concreta en sis grans àmbits interrelacionats a nivell de contingut, i també en 10 claus metodològiques per posar en pràctica aquesta mirada. En aquesta càpsula formativa s’introduirà el paradigma de l’EpJG i es veurà la importància d’introduir-lo en l’acció educativa, treballant els continguts i les metodologies des d’una vessant teoricopràctica.
Objectius
- Introduir a les participants en el món de l’EpJG, a nivell conceptual, històric i en relació a altres propostes educatives.
- Reflexionar sobre la importància d’aplicar la mirada local-global a l’acció educativa.
- Analitzar la realitat de les entitats en clau d’EpJG: identificar oportunitats i mancances.
- Dotar dels recursos necessaris per tal que les participants siguin capaces d’aplicar la mirada de l’EpJG a l’entitat, a través d’accions concretes, projectes o altres.
Continguts
- Aproximació i definició de l’EpJG.
- Els sis àmbits temàtics de l’EpJG: relacions de poder, drets humans i governança; justícia econòmica i social; perspectiva feminista; interculturalitat crítica i justícia ambiental.
- Les 10 claus per posar en pràctica l’EpJG: educar en la consciència de la interdependència i ecodependència, desaprendre la manera de mirar el món i transformar la realitat més propera, entre d’altres.
- Vincles entre accions locals i la dimensió global.
- Com ho treballem? Recursos i idees.
Amb aquesta formació es vol familiaritzar als i les participants amb conceptes bàsics relacionats amb els drets dels infants i dotar-los de recursos i eines per treballar-los en els diferents espais educatius i amb els diferents grups d’edat a través de metodologies diverses com l’expressió plàstica, el teatre o el joc.
Objectius
- Conscienciar sobre la importància del treball en drets dels infants, així com la importància que els infants coneguin els seus drets.
- Vincular els drets dels infants amb el desenvolupament del projecte de curs.
- Conèixer els conceptes bàsics relacionats amb els drets dels infants.
- Oferir recursos i donar a conèixer materials per treballar els drets dels infants amb infants i joves.
Continguts
- Conceptes: necessitat, dret, desig.
- Perspectiva internacional i històrica dels Drets dels infants.
- Quins són els Drets dels infants? Quin és el vincle amb els Drets humans? Característiques bàsiques i comunes. Diferències.
- Què és l’Educació en Drets humans/dels infants? Quins coneixements, valors i habilitats promou?
- Presentació de recursos i materials pedagògics pel treball dels Drets dels infants.
Què és la diversitat cultural? Com la imaginem i la representem en el nostre dia a dia? Com ens hi relacionem i de quina manera la gestionem? Aquestes són preguntes que han pres importància darrerament, marcades pels desplaçaments de persones i per unes polítiques migratòries cada cop més restrictives. La presència de persones migrades i racialitzades a la nostra societat, així com les reivindicacions dels moviments socials, han posat la qüestió de la igualtat i la diferència sobre la taula.
En aquesta càpsula abordarem què entenem per igualtat i diferència, explorant diferents models de gestió de la diversitat i treballant què són els estereotips, els prejudicis i les discriminacions racistes a partir d’una anàlisi interseccional. També revisarem l’organització de les entitats en clau antiracista i farem una proposta d’educació basada en la interculturalitat i l’antiracisme.
Objectius
- Entendre com s’ha construït el nostre imaginari entorn de la diversitat cultural, comprenent com la cultura, estereotips i actituds influeixen en les nostres interaccions.
- Aprofundir en el fenomen del racisme i en l’antiracisme com a resposta.
- Adquirir eines per desenvolupar la perspectiva intercultural i antiracista en la nostra acció educativa.
Continguts
- Construcció de la diversitat cultural i de «l’altre».
- Discriminacions i violències
- Estereotips i prejudicis
- Racialització i racisme
- Antiracisme: propostes des de la teoria i la pràctica
- La gestió de la diversitat
- Igualtat i diferència
- Models: assimilacionisme, multiculturalitat, interculturalitat
- Diversitat cultural i educació inclusiva
- Exclusió, segregació, integració i inclusió
- Organització interna i treball en xarxa
- Eines per l’educació intercultural i antiracista
Com s’acull socialment la diversitat? Quina gestió se’n fa en el mon educatiu? En aquesta càpsula revisarem els diversos models de gestió de la diversitat i parlarem de conceptes bàsics i treballarem seguint la perspectiva d’educació inclusiva reflexionant sobre els reptes que planteja a l’acció i a la intervenció educativa. També es donaran eines per adquirir competències bàsiques per a desenvolupar les funcions de monitor/a de suport a infants amb necessitats educatives especials en entorns de lleure.
Objectius
- Conèixer els principals conceptes sobre Educació Inclusiva
- Reflexionar sobre la importància del treball conjunt entre tots els agents implicats
- Adquirir eines per desenvolupar acompanyar infants amb NEE en la nostra intervenció educativa.
Continguts:
- L’educació inclusiva: conceptes bàsics
- Barreres per a l’aprenentatge i la participació.
- Infants amb Necessitats Educatives Especials: Perfils més freqüents
- Infants amb Necessitats Educatives Especials: Estratègies per a l’acompanyament
- NEE i l’educació en el lleure
El bullying o assetjament en l’àmbit educatiu és el maltractament psicològic, verbal o físic produït entre infants i joves tant en espais educatius com virtuals. Com a educadores, és important conèixer bé aquest fenomen, causes i tipologies per poder-ho prevenir, saber-lo detectar i ser capaces d’intervenir.
Objectius
- Conèixer què és l’assetjament i quines són les seves causes, manifestacions i formes d’intervenció
- Capacitar al i la alumne per treballar situacions de maltractament aprenent tècniques i estratègies d’afrontament
- Reflexionar sobre casos pràctics per poder ajustar les intervencions
Continguts
- Conceptualització. Què és l’assetjament o maltractament?
- Quines són les causes.
- Tipologies de maltractament
- L’assetjament a les xarxes.
- Prevenció. Com treballar la prevenció?
- Prevenció primària
- Prevenció secundaria
- Prevenció terciària
- Detecció
- Indicadors, factors de risc i factors de protecció.
- Anàlisis del perfil de l’agressor/a i del perfil de la víctima
- Causes del maltractament
- Intervenció. Estratègies i tècniques per a la intervenció. Com actuar com educadors/es?
- Desmuntant mites sobre el bullying.
La coeducació es basa en la promoció d’una educació que potencia la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe o gènere, així com la integració de forma explícita i amb continguts d’aprenentatge de la perspectiva de gènere. La coeducació, en contrapunta l’educació mixta, implica reconèixer l’existència de la jerarquia del model masculí sobre el femení i la intencionalitat del personal educatiu per a intervenir per corregir aquesta jerarquia. La coeducació és doncs, una eina bàsica per construir un nou model de ciutadania que ha de fer possible la participació i el desenvolupament de totes les persones per igual.
Objectius
- Sensibilitzar sobre la importància d’educar en igualtat.
- Conscienciar sobre el fet que les diferències no han de crear desigualtats.
- Donar recursos per treballar amb perspectiva de gènere a les entitats i en les activitats amb infants i joves.
- Fomentar valors i actituds d’igualtat, el respecte, el reconeixement mutu, l’autonomia i la responsabilitat compartida.
Continguts:
- Què significa parlar de coeducació?
- Fem educació mixta o coeducació?
- Àmbit de la comunicació: com ens expressem, llenguatge utilitzat.
- Àmbit de la convivència: com ens organitzem a les entitats.
- Com ens autodefinim: la coeducació i el projecte educatiu.
- Com portem a la pràctica la coeducació amb els infants i joves?
Aquesta càpsula formativa és un aprofundiment per a aquelles persones o entitats que ja hagin participat en formacions bàsiques sobre la educació en perspectiva de gènere. Es treballarà per promoure la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere i per a l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual des de l’àmbit educatiu i de les entitats.
Objectius
- Conèixer i sensibilitzar sobre la diversitat de les persones i col·lectius LGTBI
- Conèixer el marc teòricoconceptual i els seus debats
- Conèixer el marc normatiu entorn la diversitat sexual
- Adquirir eines pràctiques per al treball amb infants i joves
Continguts
- Desigualtats socials per motius de diversitat sexual i de gènere
- Marc conceptual: Teoria de gènere i feminismes
- Sexe, identitat de gènere, expressió de gènere, orientació sexual
- Instruments políticojurídics de promoció de drets, antidiscriminació, etc. (internacionals, estatals, nacionals, locals)
- Recursos per a l’acció en el lleure educatiu:
- activitats i recursos pedagògics per treballar la temática amb diferents edats
- com abordar situacions quotidianes (empoderament, discriminació LGTBIfòbica, etc.)
- moviments, col·lectius, xarxes de suport i institucions de referencia
- Recursos, bibliografia i webgrafia per ampliar coneixements i experiències
La proposta formativa presentada dona resposta a la necessitat manifestada per les entitats i federacions de lleure que volen treballar en la construcció d’una societat més justa on es garanteixin els drets de totes les persones, unes relacions socials i personals basades en la llibertat i el respecte entre les persones i, per tant, lliure de situacions de violències masclistes. A nivell més concret, es vol dotar als esplais d’eines per prevenir i actuar enfront de situacions d’assetjament i violències.
Objectius
- Sensibilitzar als i les joves d’entitats juvenils sobre violències masclistes i desigualtats
- Dotar d’eines als esplais per prevenir i actuar enfront de situacions d’assetjament
Continguts
- Conceptes bàsics: model sexe-gènere, sistema binari, estereotips, divisió sexual del treball, relació de poder, el sistema patriarcal.
- Violències masclistes.
- Definició i tipologies.
- Les violències masclistes en el món de l’associacionisme juvenil.
- L’abordatge de les violències masclistes a les entitats juvenils. Recursos: Protocols, Comissió d’igualtat, Pla de formació, Treball en xarxa.
La socialització dels homes els predisposa a la dominació, ja de petits assumeixen certs privilegis i aprenen a exercir el propi poder sobre la resta de persones, en especial de les dones i tots aquells homes que no mostrin les característiques definides per la masculinitat hegemònica. Aquesta càpsula té per objectiu desarticular la masculinitat hegemònica, posant el focus en l’àmbit educatiu i la quotidianitat associativa. Partirem de la creació d’unes masculinitats noves i plurals que trenquin amb el model tradicional i únic. Unes noves masculinitats que es desvinculin de la necessitat d’exercir violència, de dominar i de ser un heroi a tota costa.
Objectius
- Promoure el debat i el qüestionar els models hegemònics de masculinitats
- Proposar alternatives a la masculinitat hegemònica des d’una mirada amb perspectiva de gènere que vetlla per l’equitat
- Dotar d’eines als esplais per treballar aquesta temàtica amb l’assemblea, infants i joves
Continguts
- Conceptualització: sistema sexe-gènere
- Identitat, gènere i masculinitat. o Revisant privilegis i acceptant les emocions.
- Com ens relacionem?
- Violències masclistes i sexualitat
- Detecció i rols.
- Trencar silencis. Quin paper prenem?
- Masculinitats i feminismes
- La cura dels altres
- Aliances i possibilitats
- I amb la tasca educativa, què?
- Coeducació
- El rol del monitor. Com esdevenir referents?
Aquesta càpsula vol dotar a les entitats (esplais, casals, agrupaments i altres entitats de caràcter no associatiu) d’eines per prevenir i actuar enfront de situacions d’assetjament amb l’objectiu de construir una societat més justa on es garanteixin els drets de totes les persones, unes relacions socials i personals basades en la llibertat i el respecte entre les persones i, per tant, lliure de situacions de violències masclistes.. El recull d’eines i estratègies s’emmarquen en l’elaboració de protocols, guies que han de servir a les entitats per definir un marc d’actuació amb la finalitat d’erradicar conductes d’assetjament sexual i per raó de sexe.
Objectius
- Sensibilitzar als i les joves d’entitats juvenils sobre violències masclistes
- Dotar a les entitats (esplais, casals, agrupaments i altres entitats de caràcter no associatiu) d’eines per prevenir i actuar enfront de situacions d’assetjament.
- Donar eines perquè les entitats es dotin d’un procediment d’intervenció i acompanyament amb la finalitat d’atendre i resoldre situacions d’agressions masclistes.
Continguts
- L’abordatge de les violències masclistes a les entitats juvenils. Recursos:
- Protocols
- Comissió d’igualtat
- Pla de formació
- Treball en xarxa
- altres
- Marc normatiu
- Desenvolupem un protocol per la prevenció i abordatge de violències.
- Acció preventiva: comunicació, formació i compromís
- La comissió d’igualtat
- Procediment d’actuació: principis i garanties, drets i obligacions, procés d’intervenció (diagrama), seguiment i avaluació, informació.
La sexualitat forma part de nosaltres des del naixement i està present en totes les etapes del nostre cicle vital, alhora que influeix en el desenvolupament i en la salut de totes les persones. Amb aquesta càpsula es treballarà al voltant de l’educació sexual i afectiva d’infants, adolescents i joves, des d’una perspectiva de gènere i de drets LGTBI, per tal incorporar-la en el processos educatius i que no sigui un tema viscut amb por o des del tabú.
Objectius
- Adquirir coneixements sobre gènere i sexualitat.
- Incloure la perspectiva de gènere i de drets LGTBI en l’educació sexual i afectiva.
- Conèixer eines i recursos per treballar-ho amb infants i joves.
Continguts
- L’educació sexual i afectiva.
- Salut i sexualitat.
- Una sexualitat heternonormativa i cisgènere?
- Parlem de desig i plaer.
- Eines i especificitats per a cada edat en el treball de la sexualitat.
- Recursos i enes per treballar amb infants i joves.
La formació pretén conscienciar als monitors i monitores que estan a organitzacions de lleure educatiu davant de l’abús sexual infantil així com oferir eines per a la prevenció, detecció i actuació d’acord amb el protocol vigent. La formació vol sensibilitzar i reflexionar sobre la protecció que hem d’oferir als nens, nenes i adolescents davant l’abús sexual infantil i d’altres conductes abusives, així com establir els circuits de derivació en cas que sigui necessària la intervenció d’aquests professionals en la protecció d’un infant.
Objectius
- Reconèixer i saber què és l’abús sexual.
- Conèixer el perfil de les persones maltractadores i quines estratègies utilitzen.
- Desenvolupar habilitats i estratègies per identificar situacions d’abús i com evitar-les en les nostres entitats
- Treballar amb dinàmiques per infants, joves i monitores que facilitin la prevenció de l’abús sexual.
- Familiaritzar-se amb el protocol d’intervenció en cas d’ASI
Continguts
- Què és un abús? Definicions bàsiques de què és un abús i aclarir conceptes relacionats: agressió, explotació sexual infantil,…
- Aprofundiment en l’abús sexual a menors.
- Eines per identificar situacions d’abús. Desenvolupar habilitats i estratègies per identificar situacions d’abús i com evitar-les en les nostres entitats.
- L’abusador o maltractador. Aproximació a perfils i estratègies que utilitzen.
- Prevenció. Dinàmiques per infants, joves i monitores que facilitin la prevenció de l’abús sexual.
- El protocol ASI.
- Treballem recursos.
La formació pretén conscienciar als monitors i monitores que estan a organitzacions de lleure educatiu davant de l’abús sexual infantil i l’assetjament sexual virtual, així com oferir eines per la prevenció, detecció i actuació. La formació vol sensibilitzar i reflexionar sobre la protecció que hem d’oferir als infants i adolescents davant l’abús sexual infantil i d’altres conductes abusives, així com establir els circuits de derivació en cas que sigui necessària la intervenció d’aquests professionals en la protecció d’un infant.
Objectius
- Reconèixer i saber què és l’abús sexual infantil.
- Identificar pràctiques d’abús i assetjament sexual en el context de les xarxes socials.
- Conèixer el perfil de les persones maltractadores.
- Desenvolupar habilitats per detectar situacions de risc o d’abús.
- Sistematitzar el procés a seguir en cas de detecció d’assetjament sexual virtual.
- Treballar amb dinàmiques per infants, joves i monitores que facilitin la prevenció de l’abús sexual i l’assetjament sexual.
Continguts
- Què és un abús? Què és l’assetjament? Definicions bàsiques i aclariment de conceptes relacionats: agressió, explotació sexual infantil, sexting, abús de poder…
- Aprofundiment en l’abús i l’assetjament sexual a menors en el context de les xarxes socials: WhatsApp, Instagram, TikTok i apps de cites.
- Eines per identificar diferents situacions d’abús: sextorsió, sexpreading, pornografia, exhibicionisme.
- L’abusador o maltractador. Aproximació a perfils i estratègies virtuals que utilitzen.
- Actuació d’acord al protocol vigent. Circuits de derivació en cas d’intervenció.
- Objectius de la prevenció de l’abús i l’assetjament virtual i dinàmiques per treballar-los.
Aquesta càpsula pretén abordar, des d’una vessant crítica, la crisi ecològica que estem vivint des de fa dècades. En farem anàlisi per tal d’extreure’n eines que ens permetin traduir en la tasca educativa, accions concretes que incorporin perspectives sostenibles i de decreixement per tal de poder caminar cap a una societat justa, democràtica, descarbonitzada i sostenbile. A més a més, les associacions són espais de participació idonis on començar a fomentar pràctiques sostenibles i respectuoses amb el planeta. Què podem fer perquè la nostra entitat esdevingui un agent sensibilitzador i de canvi d’hàbits?
Objectius
- Realitzar una comprensió crítica dels sistemes ecològics i econòmics.
- Entendre l’esser humà com a ecodependent i interdependent i comprendre les relacions entre les accions locals i les conseqüències globals.
- Reflexionar sobre la petjada ecològica genera l’entitat en el seu dia a dia.
- Incorporar la competència ecosocial en la pràctica educativa
Continguts:
- Conceptualització. Sostenibilitat i decreixement.
- Anàlisi dels sistemes ecològics i la situació actual. Una emergència climàtica i ecològica.
- La competència ecosocial en l’acció educativa.
- L’impacte de l’entitat. La carta de gestió de recursos
- Menús sostenibles
- La perspectiva agroecològica en el disseny de menús.
- Evitar el malbaratament en el disseny dels menús
- Experiències i bones pràctiques associatives (horts, cooperatives, mercats d’intercanvi, sortides, tallers…).
En aquesta càpsula s’aborda, des d’una vessant crítica, la crisi ambiental que estem vivint des de fa dècades. Se’n fa una anàlisi per extreure eines que es transformin en accions concretes, incorporant perspectives sostenibles i de decreixement en la tasca educativa. La càpsula es presenta sobretot per educadores amb ganes d’iniciar-se o complementar coneixements, tot canviant les ulleres amb les que mirem el món.
Objectius
- Analitzar i sensibilitzar sobre la crisi ambiental: ecològica, econòmica i social
- Explorar els conceptes de sostenibilitat i decreixement
- Incorporar la perspectiva ecològica i ambiental en la pràctica educativa
Continguts
- Medi ambient: definició i component social
- Antropocè o Antropocentrisme
- Evolució històrica
- Crisi ambiental: ecològica, econòmica, social
- Petjada ecològica
- Decreixement
- Dimensions del decreixement
- Els 4 verbs del decreixement
- Passar a l’acció o Educació ambiental/per la sostenibilitat. Principis
- ESS. Pam a Pam
- Economia circular
- Intervencions educatives
Per què cal menjar verdura? Què ens aporta menjar cigrons i no carn? Compartir àpats, colònies i vivències ens fa propers i ens permet incidir en els hàbits alimentaris dels infants. En aquesta càpsula es donaran eines per tal de promoure la salut en el moments dels àpats i per dotar-los de més qualitat pedagògica. També es donaran eines per l’elaboració de menús sostenibles i saludables des d’una perspectiva de la sobirania alimentària i l’agroecologia per tal que siguin equilibrats i nutritius. La proximitat i la convivència entre infants, joves i educadores sovint ens fa capaços de detectar anomalies i esdevenir persones properes a qui poen explicar allò que preocupa. Com a educadores, quin és el paper que hem de prendre? A qui hem d’informar? Qui ens pot assessorar?
Objectius
- Promoure actituds i desenvolupar hàbits que condueixin a comportaments de vida saludable.
- Reflexionar sobre el paper clau durant l’acompanyament dels àpats.
- Dotar d’eines per l’elaboració de dietes sostenibles i saludables per repensar els àpats a l’entitat.
- Conèixer diferents alteracions de la conducta alimentària i què els caracteritzen.
- Donar eines per a poder detectar conductes alimentaries que requereixin atenció.
- Oferir eines per a la intervenció en casos d’alteracions de l’alimentació.
Continguts:
- L’alimentació saludable i com incloure-la en el projecte educatiu.
- Els àpats com a context educatiu, l’acompanyament.
- Alteracions de la conducta alimentària.
- Quins són els indicadors d’un trastorn alimentari?
- Quin es el paper que cal prendre quan detectem una alteració de la conducta alimentària.
- Quins recursos, entitats i institucions ens poden assessorar
El consum de drogues sovint apareix com a tema recurrent entre els grups d’adolescents. L’educació en el lleure és un espai privilegiat per poder tractar temes com aquests en un clima de confiança, i on poder parlar de tot sense tabús. Quin paper juga l’entitat i els i les referents? Quines responsabilitats assumim les referents en aquest aspecte? Com establim una relació de confiança amb els adolescents? I amb les famílies? Estem prepartats/des per entomar aquests temes? Sabem detectar situacions de risc pels joves? Quin és el paper que hem de prendre? A qui hem d’informar? Qui ens pot assessorar?
Objectius
- Reflexionar entorn al concepte d’ús, abús i consum responsable.
- Conèixer quins efectes a curt i a llarg termini produeixen a la salut diferents substàncies.
- Oferir eines i recursos per a la intervenció en diferents casos relacionats amb el consum de substàncies.
- Treballar com incloure al projecte educatiu la prevenció i l’acompanyament cap a la creació d’una opinió pròpia respecte el consum de substàncies (esperit crític, responsabilitat).
- Donar eines per treballar aquest tema amb els nois i les noies.
- Reflexionar sobre l’oci juvenil i la relació que hi ha amb el consum de drogues.
Continguts
- Concepte d’ús, abús i consum responsable.
- Perquè un adolescent comença a prendre drogues? Motius i contextos que ho afavoreixen.
- Principals substàncies i les seves característiques.
- Marc legal.
- El paper dels i les referents.
- Com treballem aquests temes a l’assemblea? Quines propostes d’oci oferim i potenciem? Què en diu el nostre projecte educatiu?
- El debat a l’assemblea, amb els joves i amb les famílies.
- Indicadors d’una addicció I com detectar conductes de risc?
- Quin es el paper que cal prendre quan detectem un abús de consum de substàncies?
Aquesta càpsula va dirigida a persones voluntàries que treballen diàriament en projectes amb infants i adolescents. En aquesta càpsula s’introduiran els conceptes bàsics de prevenció de riscos i accidents i es treballarà al voltat de la responsabilitat del monitor/a de lleure. Es donaran claus per aprendre a reaccionar davant situacions d’emergència i actuar davant de petits accidents. També es donaran les claus per conèixer el material que ha de tenir una farmaciola i com s’utilitza.
Objectius
- Prendre consciència de la importància de la prevenció i responsabilitat del monitor/a.
- Aprendre a reaccionar en les diferents situacions d’emergència o petits accidents.
- Identificar i resoldre situacions d’urgència vital en infants.
- Adquirir pautes d’actuació per a saber reaccionar davant un incident sanitari (apropament a les tècniques bàsiques de primers auxilis).
- Conèixer què és i com utilitzar correctament una farmaciola i el material que porta.
Continguts
- Accidents i prevenció
- Què és un accident. Riscos i perills.
- Consells per prevenir accidents en l’entorn escolar
- La farmaciola
- Què hem de tenir a la farmaciola?
- Legalitat i farmaciola
- Com s’utilitza el que hi ha a la farmaciola?
- Primers auxilis
- Què són. Introducció als primers auxilis.
- Neteja i cura de ferides o Intoxicacions alimentàries
- Reaccions al·lèrgiques
- Cremades
- Hipertèrmia (febre)
- Ofegaments per sòlids i líquids
- Constants vitals i alteracions de la consciència
- Situacions d’emergència.
Els problemes de salut mental són més comuns del que ens pensem: una de cada quatre persones n’experimentarem algun al llarg de la nostra vida. Aquestes condicions afecten de manera temporal i substancial la capacitat de les persones per afrontar les demandes de la vida diària. Això pot causar alteracions de pensament, de percepció, d’estat d’ànim, de personalitat o de comportament, tot i que sovint és una realitat invisible.
De quina manera afecta la salut mentals als infants, adolescents i joves de l’entitat? Coneixem els principals problemes de salut mental i tenim eines per acompanyar-los? Com podem tenir més present la salut mental en la nostra tasca educativa?
Objectius
- Conèixer diferents alteracions de la salut mental i què les caracteritza.
- Reflexionar sobre la salut mental i el seu abordatge en les entitats per trencar amb barreres i estigmes.
- Promoure actituds i desenvolupar hàbits per promoure una bona salut mental
- Dotar d’eines per l’acompanyament de persones amb problemes de salut mental.
Continguts
- Salut mental: conceptes bàsics i punt de partida.
- Estigmes, barreres i prejudicis.
- De quina manera afecta la salut mental a infants i adolescents?
- La salut mental en l’educació en el lleure.
- Estratègies i eines per la no reproducció de l’estigma.
- Recursos i eines pel treball al voltant de la salut mental amb infants i adolescents en contextos d’educació en el lleure.
Els problemes de salut mental també afecten els equips de persones voluntàries que conformen les entitats. Monis, caps i casaleres viuen aquestes realitats en el seu dia a dia, fet que pot condicionar negativament la seva participació. Estrès per sobrecàrrega de feina, ansietat per la responsabilitat assumida, trastorns fruit de situacions personals, etc. són fenòmens cada cop més presents.
Quines eines tenim a les entitats per abordar els problemes de salut mental als equips, consells i assemblees? De quina manera ens podem cuidar? Quins espais de cures i quina cultura organitzativa ens ajuden en aquest sentit? En aquesta formació es treballa la salut mental centrant-se en els equips de persones voluntàries.
Objectius
- Conèixer diferents problemes de salut mental i què els caracteritza.
- Reflexionar sobre com els problemes de salut mental afecten els equips de les entitats.
- Promoure actituds i desenvolupar hàbits per promoure una bona salut mental.
- Dotar d’eines per l’acompanyament de monis, caps i casaleres amb problemes de salut mental.
Continguts
- Salut mental: conceptualització i conceptes bàsics
- Estigmes, barreres i prejudicis
- De quina manera afecta la salut mental a les persones joves?
- La salut mental als equips de persones voluntàries (monis, caps i casaleres)
- Espais de cura individual i col·lectiva
- Organització, compromís i participació a l’entitat
- Recursos i eines pel treball al voltant de la salut mental als equips
L’educació emocional és la capacitat de conèixer i comprendre els nostres sentiments i emocions per tal de saber com gestionar los i relacionar nos d’una manera positiva amb el món. Desenvolupar aquesta capacitat és bàsica per poder desenvolupar nos com a persones lliures de complexos, responsables dels seus actes, compromeses i felices. En aquesta formació es treballarà per vincular aquesta capacitat a l’acció educativa a través d’eines, dinàmiques i recursos.
Objectius
- Introducció a l’educació emocional.
- Conèixer els conceptes bàsics relacionats amb educació emocional.
- Oferir recursos per treballar la dimensió emocional amb infants i joves
Continguts
- Alfabetització emocional. Conceptes claus
- Introduir l’alfabetització emocional a partir de jocs i de dinàmiques que permetin l’observació de les pròpies emocions i mitjançant la presentació d’un esquema bàsic per gestionar-les.
- Presentació d’estratègies de gestió emocional útils pel treball amb infants i/o joves.
- Difusió dels recursos pedagògics existents.
T’has plantejat mai si plantegem la mort de forma correcta amb els nostres infants i joves? Si ho treballem prou en els espais educatius? Sents que et manquen recursos i discurs sobre el tema alhora de plantejar “la mort” com a tema de treball? En aquesta càpsula es començaran a resoldre aquests dubtes i coneixerem diferents recursos i maneres que tenim a l’abast per treballar la mort i el dol amb infants i joves.
Objectius
- Reflexionar sobre la concepció que es té de la mort i el dol en la nostra societat.
- Conèixer què és la pedagogia de la mort.
- Conèixer recursos per portar a la pràctica la pedagogia de la mort amb infants i joves.
Continguts
- La mort i el dol: conceptualització i context.
- La pedagogia de la mort: de la teoria a la pràctica
- Recursos per treballar la mort i el dol amb infants i joves
La infància i l’adolescència són etapes no exemptes de risc i vulnerabilitat. Acompanyar els infants i joves i treballar perquè les entitats siguin espais propers i segurs és clau per una bona intervenció. En aquesta càpsula es farà èmfasi en les condicions que propicien la vulnerabilitat i el desenvolupament d’eines dins de la pròpia entitat per treballar-hi. També es brinda la possibilitat de conèixer què entenem per maltractament, quins tipus hi ha. Conèixer aquestes possibles situacions és clau per una correcta detecció i gestió de les situacions.
Objectius
- Conèixer i reflexionar al voltant dels conceptes relacionats amb les situacions de risc en la infància i la joventut.
- Familiaritzar-se amb els diferents indicadors de risc per tal de poder detectar una situació de vulnerabilitat o maltractament així com entendre millor les conductes dels infants derivades d’aquesta situació.
- Plantejar estratègies i pautes per a la intervenció educativa.
- Desenvolupar eines perquè l’entitat sigui un espai segur i inclusiu.
- Establir el protocol d’actuació adient per a una situació de risc.
Continguts
- Alguns conceptes entorn a la infància i la joventut en situació de risc.
- Possibles situacions de risc. Maltractament.
- Símptomes i indicadors de risc.
- Pautes per a la intervenció educativa en situacions de risc.
- Possibles situacions de risc. Pobresa i vulnerabilitat econòmica.
- Desenvolupament d’eines d’atenció. Beques i treball en xarxa
En aquest curs en línia aprendràs com manipular aliments de forma segura seguint la normativa vigent, a més conèixer la higiene en els processos productius i els principals contaminants i els factors de risc alimentari. El curs es realitza de manera totalment autònoma a l’aula virtual (moodle) amb una avaluació final tipus test.
Objectius
- Adquirir els coneixements bàsics establerts a la manipulació d’aliments per aplicar-los en el context d’un menjador escolar en un context educatiu
- Conèixer els tipus d’aliments i la contaminació a què són susceptibles i pautes d’higiene per tal de treballar amb aliments de manera segura.
- Introduir conceptes de l’educació per l’alimentació.
Continguts
- Introducció a la manipulació d’aliments
- Toxoinfeccions
- Especificitats alimentàries
- Higiene
- Aliments
- Educar en l’alimentació
Aquesta formació vol abordar la millora del funcionament i l’organització dels equips de treball, posant especial èmfasi en els temes de resolució de conflictes, mediació i negociació així com en tècniques per la dinamització de grups. S’aborden també aspectes relacionats amb la cohesió d’un grup i les raons que hi intervenen.
Objectius
- Conèixer aspectes bàsics sobre l’organització de grups.
- Conèixer els principals elements determinen la cohesió d’un grup de persones.
- Millorar les habilitats comunicatives i de relació personal en els participants.
- Augmentar les capacitats de lideratge i gestió d’equips de treball a partir de l’autoconeixement i el creixement personal.
Continguts:
- Què és un grup?
- Conèixer les principals característiques així com els elements que entren en joc en el treball en equip.
- Funcions i rols en un equip.
- Les habilitats pel treball en equip: l’assertivitat, l’escolta activa, l’empatia.
- La comunicació dins del grup.
- Els lideratges dins del grup
- Els conflictes: actituds, gestió positiva i mediació.
L’educació emocional és la capacitat de conèixer i comprendre els nostres sentiments i emocions per tal de saber com gestionar los i relacionar nos d’una manera positiva amb el món. Desenvolupar aquesta capacitat és bàsica per poder desenvolupar nos com a persones lliures de complexos, responsables dels seus actes, compromeses i felices. Aquesta formació vol abordar la millora del funcionament i l’organització dels equips de treball, posant especial èmfasi en l’abordatge i la gestió emocional dels grups.
Objectius
- Introducció a l’educació emocional.
- Conèixer els conceptes bàsics relacionats amb educació emocional.
- Conèixer les principals característiques així com els elements que entren en joc en el treball en equip.
- Oferir recursos per treballar la dimensió emocional amb els equips de treball
Continguts
- Alfabetització emocional. Conceptes claus
- Els grups i equips de treball. Funcions i rols en un equip.
- Les habilitats pel treball en equip: l’assertivitat, l’escolta activa, l’empatia.
- Estratègies de gestió emocional útils pels equips de treball.
Són necessàries les figures de lideratge dins de l’entitat? És compatible ser democràtiques i tenir líders? Tenim espais a l’entitat per reflexionar sobre el poder? Tenim mecanismes de retorn sobre l’ús del poder? Què pot fer cadascú des de la seva posició de poder? Com es pot utilitzar en benefici del grup? En aquesta càpsula reflexionarem sobre aquestes preguntes i treballarem eines i metodologies útils per a contribuir a unes entitats sanes i democràtiques.
Objectius
- Reflexionar sobre els lideratges i rols a l’entitat.
- Adquirir eines per a uns lideratges democràtics de les entitats.
Continguts
- El poder
- Estructures formal i informals
- Rols i rang
- Lideratges i gestió d’equips. Conceptualització
- Estils i tipologies de lideratges
- Competències per uns lideratges sans
- Responsabilitat i compromís
- Eines de control i regulació
- Democràcia, assemblearisme, horitzontalitat i lideratges: és possible?
- Eines i recursos complementaris.
Els conflictes en el si dels equips són recurrents i normals. El dia a dia a l’esplai és intens, la responsabilitat que assumim és elevada i la gestió del dia a dia i el treball en equip sovint comporta mals entesos o divergència d’opinions que desemboquen en conflictes. Amb aquesta càpsula coneixerem què volem dir quan parlem de conflictes i com afrontar-lo. Aprendre a viure els conflicte de manera positiva i com una manera de seguir aprenent, és clau per tenir unes entitats clares!
Objectius
- Aprendre a detectar els conflictes existents entre l’equip de monitors/es
- Entendre el conflicte com un fet natural i inherent als equips de treball
- Treballar competències per la gestió i mediació de conflictes
Continguts
- Fonaments del conflicte.
- Què entenem per conflicte?
- Conflicte versus problema.
- Conflicte versus violència.
- La mediació.
- Els models de la mediació.
- El concepte de mediació.
- El procés de mediació. Característiques del procés.
- La figura de la mediadora.
- La funció del/la mediador/a.
- Errors comuns del/la mediador/a.
- Com abordar situacions conflictives.
- Competències per a un procés de mediació.
- Comunicació.
- Escolta activa.
- Empatia.
Els equips de les entitats com esplais, agrupaments o casals de joves estan sotmesos a permanents processos de canvi de les persones que els conformen, així com de les tasques que desenvolupen. Això implica estar immers en un permanent procés de relleu. Perquè això no afecti negativament l’estabilitat de l’entitat, cal que ens dotem d’estratègies d’acollida, inclusió i traspàs d’informació (per exemple, ideari, organització interna, projecte educatiu, etc.). Això és clau tant entre persones que porten anys formant part de l’entitat com entre persones que s’hi incorporen, sobretot si tenen poc bagatge associatiu i/o coneixement de l’entitat.
Objectius
- Entendre que el relleu és un procés complex, constant i permanent a l’entitat.
- Detectar en quin moment ens trobem dins del procés de relleu a l’entitat.
- Reflexionar sobre com fem l’acollida de noves persones a l’equip.
- Compartir bones pràctiques i estratègies per fer un bon relleu.
Continguts
- Què és el relleu?
- La importància de treballar el relleu.
- El relleu com a procés integral.
- Principis del procés de relleu.
- Aspectes pedagògics, psicològics i organitzatius.
- Agents implicats.
- Condicions bàsiques per a un bon relleu.
- Entitat, identitat i sentiment de pertinença.
- Equip i organització interna.
- Documentacio
- Incorporació de persones externes a l’equip amb mirada inclusiva
- Estratègies per un bon traspàs de coneixements.
Transformar les idees i les necessitats en un projecte no és una tasca fàcil. Entem els projectes com a elements clau en el dia a dia de l’associacionisme i del món professional social ja que els projectes s’han acabat convertint en la unitat elemental d’intervenció social a través de la qual les entitats duen a terme les seves accions. En aquesta càpsula es descriuran aquells aspectes més bàsics del disseny i planificació de projectes i es donaran eines per poder-ho fer de forma satisfactòria.
Objectius
- Comprendre la importància dels projectes en les entitats
- Conèixer l’estructura dels projectes
- Adquirí eines per a la redacció, execució i avaluació de projectes
Continguts:
- Planificació del projecte.
- Destinataris. Objectius.
- Disseny
- Redacció
- Qualitat i avaluació
- Expectatives
- Mecanismes de control
- Pressupost
- Gestió del temps en redacció de projectes
Les activitats d’educació en el lleure estan regulades per la Direcció General de Joventut de Catalunya. El coneixement dels deures i obligacions és necessari per poder dur a terme la tasca educativa de manera segura. Així mateix, els i les monitores també cal que coneguin les responsabilitats civils i penals que implica l’associacionisme educatiu. En aquesta càpsula s’abordaran tots aquestes temes i també es resoldran dubtes i inquietuds en relació a la temàtica.
Objectius
- Conèixer el marc regulador de les activitats d’educació en el lleure.
- Aclarir dubtes relacionats amb el marc regulador de les activitats d’educació en el lleure.
- Entendre la responsabilitat civil i penal associada a les activitats d’educació en el lleure.
Continguts
- Els drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència durant la preparació i realització de les activitats de lleure
- Regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys. El Decret 267/2016.
- Les activitats regulades.
- L’equip de monitor/es. Titulacions i ràtios
- La notificació de l’activitat
- L’assegurança d’accidents i de responsabilitat civil.
- Altres aspectes regulats en el Decret 267/2016.
- Obligacions de la persona responsables
- Documentació obligatòria.
- Més qüestions relacionades amb les activitats d’educació en el lleure o LOPD i drets d’imatge
- Manipulació d’aliments, acampada lliure i altres.
- Responsabilitat civil i penal.
- Presentació del recurs “Anem preparats”.
*per aquesta formació és important que feu arribar dubtes i temes d’interès al fer la demanda.
La comunicació és un element cabdal en el dia a dia dels nostres projecte, tant internament com externament. Amb aquesta càpsula obtindrem una visió global de la comunicació a l’entitat a partir d’elaborar un pla de comunicació propi. De cara endins quins missatges comuniquem? De quins canals disposem? Quan utilitzem un canal o un altre? Qui s’encarrega de gestionar I garantir que la comunicació interna funcioni? De cara enfora necessitem explicar el projecte que duem a terme a les famílies, al veïnat, a l’administració….Quin missatge fem arribar? És el que volem transmetre? Quins elements hem de tenir en compte a l’hora de comunicar?
Objectius
- Donar una visió global de la comunicació
- Com elaborar un pla de comunicació intern.
- Saber utilitzar les diferents eines de què disposem per a la finalitat que perseguim.
Continguts
- La nostra entitat i la comunicació
- Públics a qui ens dirigim:
- Comunicació externa
- Comunicació interna
- Què volem comunicar?
- Eines de comunicació: web, blog, facebook, twitter, Instagram, correu electronic, whatsapp.
- Definició d’un pla de comunicació
Per tal que les nostres entitats creixin a tots els nivells és vital donar-nos a conèixer i externalitzar la nostra imatge. En aquest sentit, cal que siguem capaços d’adaptar els nostres projectes i activitats a les necessitats reals de l’entorn on treballem. És important el plantejament d’una bona estratègia de comunicació i difusió que ens ajudi en aquesta qüestió. Aquest curs ens facilitarà els elements necessaris per tal que siguem capaços d’explicar l’esplai davant de qui sigui.
Objectius
- Proporcionar als alumnes eines i instruments per millorar la presència externa i l’adaptació de les activitats i projectes a les necessitats de l’entorn.
- Conèixer els mètodes i les tècniques bàsiques per millorar la difusió de les activitats de les entitats, organitzar campanyes de comunicació, analitzar el seu impacte,…
- Introduir als participants en l’elaboració d’un pla de màrqueting.
Continguts
- Visibilitat i reconeixement
- Definició del missatge que volem transmetre. Anàlisi de l’impacte social
- Eines de comunicació externs
- Xarxes socials
- Relacions amb l’administració
- Comunicació d’activitats puntuals:
- Organització de campanyes de difusió
- Relació amb els mitjans de comunicació
- Desenvolupament de campanyes.
Tots els ésser humans hem de satisfer les nostres necessitats bàsiques per poder viure, i les societats s’organitzen per satisfer-les. Aquest és el sentit original de l’economia. En aquesta sessió debatrem entorn a la diferència entre desitjos i necessitats, i identificarem els diferents agents i esferes que intervenen en la resolució de les vostres necessitats quotidianes. Conceptualitzarem els diferents esferes del model econòmic plural actual. Es donarà a conèixer el model d’Economia Social i Solidària (ESS) i el cooperativisme, la seva trajectòria històrica i la implementació actual. Es donaran eines i es presentaran recursos per apropar les participants a experiències i pràctiques de l’ESS.
Objectius
- Reflexionar sobre el model econòmic i social actual.
- Donar a conèixer el model d’Economia Social i Solidària i el cooperativisme com a model econòmic proper i realista.
- Apropar a les participants a models viables d’ESS: conèixer experiències del seu territori.
Continguts:
- Reflexió crítica sobre el sistema actual
- Què és l’Economia Social i Solidària i quins principis i valors té?
- Conèixer el mapa de l’ESS de l’entorn apropant exemples de projectes cooperatius.
- L’ESS i l’associacionisme educatiu
La majoria de monis d’esplai, caps d’agrupament i casaleres segurament coincideixin en veure el capitalisme com un sistema depredador i que genera tota mena de violències. No és sorprenent que la paraula “anticapitalisme” estigui cada cop més present al dia a dia de les entitats. Però fins a quin punt coincideixen el discurs i la pràctica? Realment fem anticapitalisme a part de ser anticapitalistes? I quines eines i estratègies tenim per aconseguir-ho?
Aquesta càpsula parteix d’una anàlisi crítica del sistema capitalista per mostrar l’economia social i solidària (ESS) com una alternativa anticapitalista (o postcapitalista) real i sostenible. L’ESS es presenta a partir de Pam a Pam, el mapa de l’ESS i el consum responsable de Catalunya, construït a partir de 15 criteris. Aquests criteris es traslladen a la realitat de l’associacionisme educatiu, generant un espai de reflexió sobre com poden incorporar-se a les entitats. S’aprofundeix en aspectes com democràcia interna, feminisme, proveïdores, llicències lliures, finances transformadores, arrelament territorial i sostenibilitat per pensar alternatives al model de consum i organització imperant. Finalment, es mostren opcions d’activisme econòmic al territori a través de la participació a Pam a Pam.
Objectius
- Presentar l’ESS com una alternativa al sistema capitalista.
- Incorporar pràctiques d’ESS l’associacionisme educatiu i donar a conèixer l’activisme econòmic a partir del projecte Pam a Pam.
- Promoure el consum responsable a l’ESS entre monis, caps i casaleres d’entitats d’associacionisme educatiu.
Continguts
- Introducció
- Anàlisi crítica del sistema capitalista
- Economia social i solidària (ESS): una proposta anticapitalista i feminista que posa la vida al centre
- Pam a Pam, el mapa de l’ESS i el consum responsable a Catalunya
- Què fem a l’entitat?: Autodiagnosi en clau ESS
- Democràcia interna: com prenem les decisions?
- Perspectiva feminista: com ens repartim les tasques?
- Proveïdores: què i on comprem?
- Llicències lliures: i les eines digitals, què?
- Finances transformadores: on tenim els diners?
- Arrelament territorial: com ens vinculem amb l’entorn?
- Sostenibilitat: com reduïm la nostra petjada ecològica?
- Cartes de gestió de recursos, guies de consum responsable i protocols d’abastiment agroecològic
- Participació a Pam a Pam: una experiència d’activisme econòmic
Aquesta formació aborda de forma general els aspectes relacionats amb la gestió dels recursos que fem a l’entitat i de quina manera podem fer-ho de forma més responsable. En el dia a dia, la feina que fem genera impactes en el nostre entorn: cobrem quotes, gestionem subvencions públiques, fem compres de material, anem amb diferents mitjans transport, comprem menjar, etc. En definitiva, gestionem la nostra economia i cal que ens parem a pensar si això genera impactes positius o no.
En aquesta formació reflexionarem sobre la pràctica de l’entitat i mirarem com podem fer canvis per tal de generar impactes positius a la societat en relació a la gestió de recursos, és a dir, de la nostra economia.
Objectius
- Fer una introducció al món de la gestió econòmica d’una entitat sense ànim de lucre, posant especial èmfasi en els impactes de la gestió dels recursos.
- Reflexionar sobre els impactes positius i negatius que generem.
- Explorar com vincular el nostre ideari a la gestió responsable de recursos.
Continguts
- Què és l’economia? Què és la gestió responsable de recursos?
- Anàlisi dels recursos que gestionem a l’entitat i dels impactes que generem
- Coherència entre el què diem i el què fem.
- Coneixem alternatives? Economia social i solidària, economies feministes i agroecologia.
- Eines que ens poden facilitar generar canvis. La carta de gestió de recursos.
- Propostes de millora per l’esplai i entitats o col·lectius que ens ho poden facilitar.
Aquesta càpsula pretén abordar de forma general els aspectes relacionats amb el finançament d’una associació, centrant-se en conèixer els diferents tipus de finançament (propi, públic i privat) i els aspectes a tenir en compte per al seu correcte desenvolupament. També pretén incidir en la necessitat que les associacions estableixin criteris en quan a la seva forma de finançar-se per tal que la seva economia sigui coherent amb la seva ideologia.
Objectius
- Introduir al participant en el món de la gestió econòmica d’una entitat sense ànim de lucre.
- Adquirir nocions bàsiques en relació a l’elaboració del pressupost de l’entitat.
- Introduir als participants en la recerca de finançament.
- Reflexionar al voltant de la necessitat d’establir criteris en quant al finançament.
- Introduir als participants en les diferents possibilitats de finançament que tenen les associacions i com abordar-les.
Continguts
- Introducció a la gestió econòmica d’una entitat sense ànim de lucre.
- Comptabilitat
- Gestió documental
- Elaboració de pressupostos.
- Principis del finançament.
- El finançament propi: campanyes econòmiques, les quotes, merchandising.
- Aspectes fiscals en quan al finançament propi.
- El finançament públic: subvencions, convenis, premis.
- Aspectes a tenir en compte en relació al finançament públic: sol·licituds, obligacions vers l’organisme que subvenciona, justificació.
- Finançament privat: ajuts, donacions.
Som veritablement una entitat democràtica? Probablement diem que totes les participants tenen veu i vot a l’assemblea, però, hi ha espai per al debat sobre tots els temes que configuren i afecten al projecte? Estem segures que la informació arriba a tothom? Fem esforços per tal d’explicar-la i fer-la entenedora? En aquesta sessió aprofundirem sobre els diferents elements que fan d’una entitat que sigui democràtica, quines eines I mecanismes cal que existeixin per garantir la participació i la transparència de l’entitat. La rotació de càrrecs, tenir documents escrits, dinamitzar els espais de participació, posar la informació necessària a disposició de tothom son mecanismes que ajuden a incrementar la qualitat democràtica d’una entitat. Quins ja coneixem i com millorarlos?
Objectius
- Comprendre quins àmbits afecta la qualitat democràcia
- Compartir la necessitat de revisar internament mecanismes i procediments que permetin incrementar la qualitat democràtica de l’entitat
Continguts
- Gestió democràtica de l’entitat
- Organigrama: càrrecs, responsabilitats i canals de comunicació i decisió
- Foment de la participació
- Objectiu i mètode
- Espais i canals
- Processos participatius
- Transparència i bon govern
- Relleu
Format: presencial (recomanable que les participants puguin fer servir un ordinador). També hi ha la possibilitat de fer la formació íntegrament en línia.
Les eines digitals lliures són el software que respecta la teva llibertat com a usuari, a més de respectar la solidaritat social amb la comunitat per compartir i millorar la tecnologia. L’objectiu d’aquesta càpsula és acostar aquestes eines a les entitats de base de l’associacionisme educatiu. Aquesta càpsula es divideix en 2 parts: la primera és d’anàlisi, reflexió i plantejament polític; la segona és pràctica i enfocada a conèixer i proves les eines.
A la primera part es presenten les eines digitals lliures com a alternativa a les grans empreses tecnològiques, mostrant el seu poder de transformació social i la seva essència anticapitalista a partir de la sobirania tecnològica. Es presenta la filosofia horitzontal, democràtica i de treball en xarxa de les eines digitals lliures, treballant el concepte de tecnoètica des d’una vessant feminista i de reducció de l’impacte ambiental.
A la segona part es fa una panoràmica a les eines existents, mostrant alternatives a les eines tradicionals i hegemòniques. Es presenten Commonscloud (oficina), Zimbra (correu electrònic) i Meet (veideotrucada) per animar les entitats a fer el canvi d’eines.
Objectius
- Presentar les eines digitals lliures com una alternativa al monopoli de les grans corporacions tecnològiques
- Introduir els conceptes de programari lliure i tecnoètica, vinculant-los a l’anticapitalisme i el feminisme
- Fer una panoràmica d’eines digitals lliures per oferir alternatives viables i animar a fer el canvi d’eines
Continguts
- Punt de partida: de qui depenem?
- Dependència tecnològica i capitalisme de vigilància
- El control de les eines de teletreball per part de les grans corporacions
- Eines digitals lliures: horitzontalitat, democràcia i treball en xarxa
- Alternatives i relació amb l’ESS, l’associacionisme i el cooperativisme
- Tecnoètica: feminisme, dades, sostenibilitat
- Programari lliure (FLOSS)
- Quines eines fem servir? Quines eines podríem fer servir?
- 4 llibertats del programari lliure
- Diferències entre software lliure i privatiu
- Lliure no vol dir gratis!
- Panoràmica d’eines digitals lliures (part pràctica)
- Correu (Zimbra)
- Oficina (Commonscloud)
- Videotrucada (Meet)
- Com seguim?
- Repositoris d’eines digitals lliures
- Formació complementària o acompanyaments amb el canvi d’eines*
*Formacions complementàries: Al marge d’aquesta càpsula introductòria, les entitats poden demanar formacions complementàries i/o d’aprofundiment en algun tema específic (per exemple, en alguna de les eines presentades). Igualment, s’ofereixen acompanyaments a les entitats que vulguin fer el canvi d’eines per tal de facilitar aquest canvi amb el suport de la cooperativa femProcomuns.
